Resultats de la cerca

Hom en pot seguir la transformació a través d’una sèrie de formes intermèdies testimoniades per alguns fragments, com el palimpsest d’Aulus Gelli i el papir de l’epítom de Tit Livi El factor més important de transformació fou sens dubte el canvi d’angle d’escriptura, que de tancat passà a recte Això provocà que no sols els gruixos i prims de les lletres s’alteressin els traços gruixuts passaren a verticals, i els prims o fins, a horitzontals, sinó que també algunes lletres passessin a unes noves formes, com a, b, d, e, g, h, m, n, q, r, s, u hom pot dir, doncs, que esdevingueren de tipus…

L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada …

Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou…

El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…

La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…

La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc La A grega deriva, com a signe gràfic, de la primera lletra de l’alfabet fenici 'lp que significa ‘cap de brau’, equivalent a l' àlef hebreu La A llatina ha sofert evolucions importants escriptura L’estructura fonamental consisteix en tres traços el primer, baixant a l’esquerra, prim el segon, baixant a la dreta, gruixut el tercer, horitzontal i prim, al centre La manca del traç horitzontal en l’escriptura capital romana que, en canvi, s’ha conservat a través de les inscripcions monumentals i que reduí la A als…

No hi ha acord entre els investigadors sobre l’origen d’aquesta escriptura molts la fan derivar de la minúscula grega, d’altres hi veuen una creació original de Ciril, etc Es presenta en dos estils diferents el búlgar de tipus rodó i l’illíric o croat de tipus quadrat, que derivà posteriorment en semiuncial i al s XVI, en cursiva L’alfabet consta de trenta-vuit signes És l’escriptura que serví per a la primera traducció eslava de la Bíblia i dels llibres litúrgics bizantins Substituïda, entre els eslaus ortodoxos, per l’escriptura ciríllica, fou conservada pels croats de ritu llatí, que a l’…

La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna tradicional En…

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…