Resultats de la cerca

És obtingut sulfonant el naftalè amb àcid sulfúric fumant i separant l’isòmer 1,6

Una vegada eliminat el metanol que aquest conté, hom destilla el residu a través d’una columna en presència d’acetat de butil, que arrossega l’àcid acètic separant-lo de l’aigua Actualment aquest procediment ha caigut en desús per la seva escassa rendibilitat

Pólvora o grums bruns, amorfs, solubles en aigua i en alcohol És preparada separant per centrifugació el sèrum de la sang coagulada, la qual és filtrada, decolorada i evaporada a pressió reduïda Hom la utilitza com a clarificant i en les indústries fotogràfica, tèxtil i d’adhesius

És molt soluble en aigua i un bon dissolvent de moltes substàncies orgàniques Industrialment és obtinguda fent passar a pressió una mescla de metanol i amoníac sobre alúmina a 450°C, i separant-ne distintes amines per destillació fraccionada És emprada en adoberia i en síntesi orgànica com a agent de metilació

La fabricació, amb alambins senzills, és feta a través d’una fase de destillació del vi i d’una segona fase de rectificació del líquid que en resulta, tot separant-ne caps i cues Per tal que envelleixi calen cinc o sis mesos, envasat en botes de roure L’aiguardent de vi és anomenat, en general, simplement aiguardent

El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés

Hom fa aquesta operació obrint i sacsejant els vellons damunt un engraellat, a través del qual cauen les impureses, i separant a mà de quatre a vuit diferents parts del velló, que són, si són quatre flanc , que és la millor dors , que és llarga però poc resistent cap i cua , que són les pitjors sorts i, finalment, les garres , que són una llana molt curta, basta i bruta Cal també separar les llanes brutes de pega o quitrà

Cap a la fi del segle IV ja consta l’existència de calzes de metall preciós i pedreria des del segle IX fou obligatori el metall Als primers segles, quan era general la comunió dels fidels sota les dues espècies, a més del calze personal per al celebrant calix ordinarius , hi havia el calze per als fidels calix ministerialis A partir de l’època romànica, el calze tendí a allargar-se separant tres elements peu, nus i copa Modernament la forma ha estat sovint simplificada