Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
socialdemòcrata
Partidari de la socialdemocràcia.
espartaquisme
Història
Moviment polític obrer d’extrema esquerra sorgit a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.
Es concretà a l’entorn del Spartakusbund ‘Lliga d’Espàrtac’, grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” ‘Lletres d’Espàrtac’, dirigida per Karl Liebknecht Aquest i Rosa Luxemburg, que hi collaborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata 1916 i que passà al partit socialdemòcrata independent 1917 La Revolució Russa d’aquest any…
reformisme
Història
Política
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista anglès, etc el…
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…
bolxevisme
Història
Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que el 1903 aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia.
El segon congrés del partit fou celebrat a Brusselles i a Londres juliol-agost del 1903 Denuncià les tendències representades pels narodniki , els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit Al congrés s’enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l’organització i concepció del partit paràgraf primer dels estatuts Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals Martov i Pavel Aksel’rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates europeus…
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer fou el membre…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
menxevic
Història
Membre de la facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria (d’on ve el nom de menxevic, en rus) en el segon congrés de l’esmentat partit (1903).
Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel’rod i Plekhanov Defensaven l’aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d’implantar la democràcia política a Rússia La revolució del 1905 consolidà l’escissió amb la facció bolxevic Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l’assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…