Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha…
exobiologia

exobiologia Plaques adherides a les sondes Pioner 10 i 11 amb un missatge gravat adreçat a éssers intel·ligents extraterrestres
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus…
anomalia Pioneer
Astronàutica
Desviació que s’observa en les trajectòries de les sondes Pioneer 10
i Pioneer 11
respecte de les trajectòries que hom pot calcular tenint en compte l’efecte gravitatori del Sol i els altres cossos que formen part del sistema solar.
Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar…
microscopi

Microscopi
© Dragan Trifunovic - Fotolia.com
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.
Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric
sonda
Transports
Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat.
Les sondes radioelèctriques, que han desplaçat d’una manera molt general l’escandall i d’altres sondes mecàniques semblants i derivades d’aquell com les que mesuraven la pressió al fons, de la qual era deduïda la profunditat, o les que eren basades en el llançament d’una càpsula explosiva que explotava en tocar al fons i la profunditat era determinada en funció del temps transcorregut entre el llançament i l’explosió, permeten, a més, de determinar la presència de submarins, de vols de peixos i d’altres obstacles submergits, i la seva profunditat Les sondes…
broncoespirometria
Medicina
Examen funcional simultani d’ambdós pulmons.
L’aire del pulmó dret i el de l’esquerre, recollits separadament per sondes traqueobronquials, són conduïts a dos espirògrafs diferents
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la…
telemesura
Física
Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.
Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten
sonda
Meteorologia
Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura (baló).
Les primeres sondes foren els balons pilots , que permetien la mesura del vent a l’altura El baló és llançat des de terra, i el seu moviment és seguit a intervals de temps convenients amb un teodolit o un radar Hom en representa les posicions en un disc, i amb això mesura el vent a les distintes capes El 1928 el meteoròleg rus Molčanov inventà la radiosonda , que permet la mesura de la temperatura, la humitat i la pressió a distintes altures També cal esmentar els sondatges efectuats amb avió
bescanviador geotèrmic
Física
Conjunt de tubs soterrats que permeten bescanviar calor amb el subsol amb la finalitat de recuperar calor o d’abocar-n’hi, en funció de si es necessita per a calefacció o per a refrigeració.
Els més habituals són els bescanviadors geotèrmics horitzontals i els verticals o sondeig geotèrmic El bescanviador geotèrmic horitzontal està constituït per un o més circuits de tub d’una llargada calculada en funció de la potència de bescanvi que es necessiti assolir, collocats horitzontalment i colgats de terra prèviament excavada fins a la fondària desitjada 2 o 3 m El bescanviador geotèrmic vertical o sondeig vertical , està constituït per una o més sondes geotèrmiques que s’introdueixen en perforacions verticals entre 50 i 100 m, normalment Per tal d’optimitzar el seu…