Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
estació orbital

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m 3 de volum, habitable per tres astronautes durant uns quants mesos, acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials que hi arriben mitjançant naus de transport i que hi romanen durant un temps prolongat a fi de realitzar experimentacions en baixa gravetat.
Els programes Sl’ut soviètics i Skylab nord-americans en són exemples
acoblament
Astronàutica
Acció d’unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics
Gulag
Política
Organisme de la Unió Soviètica encarregat fins l’any 1956 de l’administració dels camps de treball.
El terme prové del rus Glavnoje Upravlenije Lagerej , ‘Direcció General de Camps’ Per extensió, hom dóna el nom de gulag al sistema de camps de concentració soviètics que aquest organisme administrava
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
paleosiberià
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües, lingüísticament aïllades, parlades pels grups ètnics paleosiberians.
Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i…
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…
caça bombarder
Caça bombarder F-18 de la Northrop-McDonnell Douglas (EUA)
© Fototeca.cat
Militar
Avió especialitzat a realitzar atacs contra objectius terrestres; també rep el nom de bombarder tàctic, avió d’atac ràpid o de suport reduït.
En anglès hom els designa amb les sigles FGA fighter, ground attack , que pressuposen la missió de caça, capacitat que tenen la majoria d’avions moderns d’aquest tipus per raó de la polivalència que cada cop més s’exigeix als costosíssims aparells actuals i així, els models nord-americans F-4, F-15 i F-18 , els soviètics SU-17 i MIG-25 , i els europeus Jaguar i Tornado són avions preparats per al combat aeri Dels concebuts exclusivament per atacar objectius terrestres cal esmentar l’ A-10A ‘Thunderbolt’ EUA, bireactor armat amb un canó automàtic de 6 tubs de 30 mm i amb 7000 kg…
trencaglaç
Transports
Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.
El trencaglaç és caracteritzat per la gran resistència del seu buc, capaç de suportar les grans pressions a les quals és sotmès, especialment de la proa, la roda de la qual té un perfil molt inclinat a la seva part baixa de manera que el vaixell puja, en avançar, sobre la capa de glaç i el seu pes la trenca, i així pot anar trencant el glaç contínuament a mesura que avança El trencaglaç és subdividit en nombrosos compartiments de poca amplada que constitueixen tancs d’aigua, la qual és transvasada ràpidament dels tancs de proa als de popa i viceversa i dels de babord als d’estribord i…
dret internacional
Dret internacional
Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes, considerant…
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…