Resultats de la cerca

Els campionats d’autocròs es divideixen en diverses curses, que consten d’entrenaments, mànegues i finals Existeixen diferents divisions o categories d’automòbils que competeixen per separat en cadascuna d’aquestes El naixement d’aquesta modalitat d’automobilisme tingué lloc a França la dècada dels anys setanta del segle XX i fou coneguda inicialment com a pop cross Hi participaven turismes de la marca Citroën, en especial els populars "dos cavalls" A partir dels anys vuitanta es començaren a organitzar rallis a Catalunya, sobretot a Lleida, i a l’Estat espanyol D’aquesta manera, tant al…

Creada inicialment com a excursió o manifestació d’automobilistes que, provinents de diversos punts, es reunien en un lloc determinat, el Gran Ralli Internacional Exposició de Barcelona 1929, que aplegà cotxes procedents de divuit capitals europees, fou el primer celebrat a Catalunya en aquest format Amb el pas dels anys esdevingué un tipus de competició per etapes que sempre s’ha caracteritzat per tenir dues parts diferenciades els trams de regularitat i els de velocitat En els primers, els participants circulen per carretera oberta i han de fer-ho a una velocitat determinada, comprovada als…

Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…

Se'n coneixen d’Alfons el Magnànim a Barcelona, de Pere de Portugal i de Joan II a Tortosa, Lleida i Tàrrega

Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses

També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a Besalú, Vic amb…

Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots els oficis…

Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…

Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…