Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tamís
Sedàs molt atapeït.
tamís molecular
Química
Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.
Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants Hom els sol presentar en forma de…
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm
pólvores
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per divisió repetida de drogues o productes químics, sòlids i secs fins a arribar a partícules de petites dimensions, variables, però homogènies.
Per a la classificació hom empra els tamisos Segons la mida hom les classifica d’acord amb el número del tamís més fi pel qual passen sense deixar-hi cap residu apreciable Quan la mida de les partícules més grosses és inferior a 20 μ hom diu que les pólvores són micronitzades Per a l’obtenció mecànica de pólvores són emprats els morters a mà o els molins o micronitzadors També poden ésser obtingudes per sublimació, precipitació i deshidratació
límits d’Atterberg
Construcció i obres públiques
Valors que defineixen l’estat de consistència d’un sòl cohesiu separant els quatre estats diferents que pot presentar en funció del contingut d’humitat, expressat en tant per cent de sòl sec.
Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació…
tamisar
Passar (matèries) pel tamís, per tal de separar els grans fins dels més grossos.
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
escultura d’esport
La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…