Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
alfabet telegràfic
Conjunt de signes cada un dels quals correspon a una lletra o a un número, prou elementals per tal que permetin de transmetre missatges a distància amb dispositius simples.
Els alfabets telegràfics, coneguts també com a codis telegràfics , poden ésser bivalents o trivalents , segons que constin de dos o tres valors, respectivament El més conegut és l’alfabet Morse
codi telegràfic
Codi emprat per a la transmissió telegràfica de missatges.
El més conegut és el codi o alfabet Morse internacional alfabet Morse, que consta de punts i ratlles uns altres de més perfeccionats són els codis de 5 moments, com el codi Baudot, i emprat en els primitius aparells telegràfics múltiples Baudot, l’emprat actualment en els teleimpressors Aquest és el codi internacional número 2 del CCITT, que permet 60 combinacions útils possibles Hi ha, també, codis de 6,7 i 8 moments
gir
Economia
Acció de girar una lletra, un taló o qualsevol instrument de crèdit.
Hom en diu gir mutu quan és efectuat oficialment entre dos punts autoritzats legalment Quan la transferència de fons és feta efectiva utilitzant les oficines de correus o els serveis de telègrafs hom parla de gir postal i de gir telegràfic , respectivament
manipular
Manejar (un aparell científic, un mecanisme telegràfic, etc).
tarifa
Economia
Preu estipulat, presentat generalment en forma de taula o catàleg, per determinats serveis, drets a pagar, imposts, etc..
El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no correspon al…
alfabet Morse

Alfabet morse
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi telegràfic introduït per S.F.B. Morse i emprat pel seu telègraf.
Assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats ratlles En el telègraf primitiu hom modulava un corrent continu per mitjà d’un interruptor manual anomenat manipulador Modulant el funcionament d’un oscillador d’alta freqüència, pot ésser aplicat a la telegrafia sense fils Superat pels avenços en les telecomunicacions, el 1999 la Unió Telegràfica Internacional decidí la supressió oficial de l’alfabet Morse, llevat dels senyals corresponents a la sigla SOS ‘…
telegrafia
Telecomunicacions
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics propagats per mitjà de fils conductors o bé per ones hertzianes; en aquest darrer cas és anomenada telegrafia sense fils o radiotelegrafia.
Deixant de banda diversos sistemes primitius, la invenció de la telegrafia elèctrica moderna és deguda als anglesos William F Cooke 1806-79 i Ch Wheatstone, d’una banda, i al nord-americà SFB Morse, de l’altra, els quals, separadament, treballaren i posaren a punt cap al 1837 sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics els primers convertien aquests senyals en lletres, mentre que el segon introduí un codi alfabètic alfabet Morse en el qual cada lletra era determinada per un grup de senyals curts i llargs, anomenats punts i ratlles El telègraf Morse, presentat als EUA el 1843,…
canal
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc, que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canalcanal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per…
central telegràfica
Local destinat a l’acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques.
Consta d’una sala d’aparells amb els receptors i transmissors i dels equips auxiliars d’alimentació, de prova de línies, etc Els desenvolupaments recents de la tècnica telegràfica relatius als teleimpressors han introduït les centrals telegràfiques de commutació automàtica, anàlogues a les telefòniques, destinades a la commutació de línies del servei tèlex
comunicació
Transmissió d’informació d’un punt a un altre mitjançant un enllaç telefònic, telegràfic, radioelèctric, etc.
En general, es pot dir que la comunicació és la transmissió d’una informació d’un lloc a un altre És a dir, una comunicació consta de cinc apartats