Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
voltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup de llengües (53, segons els càlculs més recents) pertanyents a la branca nigerocongolesa, parlades per pobles negres que habiten a la conca de l’alt Volta.
Les principals són el mossi, el dagbane, el senufo, el grussi i el bassari Són llengües tonals
resposta
Música
En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització del total…
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
atlàntic occidental
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup de llengües de la branca nigerocongolesa establert per M.Delafosse, el qual l’anomenà senegaloguineà.
Les característiques de les llengües d’aquest grup són classes nominals marcades per prefixos i sufixos, sistema de concordança segons la classe nominal del subjecte i permutació de fonemes inicials en el nom i el verb Gairebé totes les llengües d’aquest grup són tonals, excepte el ful, el wòlof i el serer
grau
Música
Nom que hom dóna als sons de l’escala diatònica.
La tònica representa el primer grau Des del punt de vista de les funcions tonals reben el nom successiu de tònica, supertònica, mediant, subdominant, dominant, superdominant i sensible o subtònica En una melodia són anomenats graus conjunts els situats en posició immediata, i disjunts quan hi ha una distància superior a un grau
valor
Art
Terme de la crítica d’art usat per a parlar dels caràcters constitutius de l’estil.
Ha d’anar acompanyat d’un adjectiu així, hom parla de valors lineals, lumínics, tonals, decoratius, espacials, etc Els valors pictòrics d’una arquitectura o d’una escultura són els efectes d’ombra i llum que caracteritzen normalment la pintura els valors plàstics no es refereixen sols a l’escultura i l’arquitectura, sinó també a la pintura quan presenta efectes de relleu
agregació
Música
Superposició de sons que no respon al model clàssic d'acord o a algun dels seus derivats.
L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic
eclecticisme
Música
En el camp del pensament i de l’art, l’actitud del qui prefereix triar els pressupòsits o procediments que li semblen més vàlids en cada cas, malgrat que puguin procedir de sistemes diferents, fins i tot contradictoris entre ells.
L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel' , d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la peça poc afí…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina