Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
zona climàtica
Meteorologia
Geografia
Cadascuna de les cinc faixes en què hom divideix la superfície de l’esfera terrestre, determinades pels pols, els cercles polars (66° 30´ lat N i S) i els tròpics (23° 30´ lat N i S), i corresponen als grans tipus de clima.
Són pròpiament les dues zones glacials dites també zona polar àrtica i zona polar antàrtica , compreses entre els cercles polars i els respectius pols i que corresponen als dos casquets glacials, les dues zones temperades septentrional i meridional, compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida , compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador
tròpic
Astronomia
Cadascun dels dos paral·lels geogràfics de l’esfera terrestre situats a una distància de l’equador de 23°27’.
Un d’aquests cercles imaginaris, el tròpic de Càncer , és situat a l’hemisferi boreal, i l’altre, el tròpic de Capricorn , a l’hemisferi austral El dia 21 de juny el Sol es troba al zenit al migdia per a tots els punts geogràfics situats exactament sobre el tròpic de Càncer el 22 de desembre hom observa aquest mateix fet en els punts situats sobre el tròpic de Capricorn Aquests són els dos únics dies de l’any en què el Sol passa pel zenit als tròpics, mentre que a les regions situades a l’interior dels tròpics el nombre de dies en què això succeeix és superior, i…
escolopendromorfs
Zoologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, subclasse dels quilòpodes.
Tenen el cos aixafat amb 25-27 segments i 21-23 parells de potes Cosmopolites, abunden als tròpics
gram americà

Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
cicle lunar
Cronologia
Període de temps, transcorregut el qual es tornen a trobar el Sol i la Lluna en les mateixes posicions relatives i, en conseqüència, es repeteixen les fases de la Lluna en les mateixes dates.
El cicle lunar té una durada de 235 llunacions, equivalents a 19 anys tròpics o 6 939,60 dies Fou calculat per primera vegada per l’astrònom grec Metó, juntament amb Euctemó, i és també conegut per cicle de Metó o cicle metònic
marea atmosfèrica
Geologia
Variació de la pressió atmosfèrica deguda a les accions del Sol i la Lluna.
La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics
embiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes hemimetàbols de petites dimensions i cos allargat, amb el cap amb un parell d’antenes filiformes i un aparell bucal masticatori.
Les ales, quan n'hi ha, són membranoses les femelles són sempre àpteres, i a vegades també ho són els mascles Les potes tenen els tarsos anteriors engruixits, puix que hi ha unes glàndules que serveixen per a fabricar seda Viuen sota les pedres, escorces i restes vegetals Hom en coneix més de cent espècies, distribuïdes pels tròpics A Europa en són conegudes poques espècies, com és ara Eulia , Haploembia i Monotyla
zona tòrrida
Geografia
Zona de la superfície de la Terra compresa entre els dos tròpics.
crisobalanàcies
Botànica
Família de dicotiledònies, arbòries o arbustives, de fulles persistents, pròpies dels tròpics.
arbovirus
Biologia
Denominació genèrica dels virus que tenen artròpodes com a vectors.
És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae, malgrat que provoquen malalties similars, com ara les febres hemorràgiques , pel fet que no…