Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
filla de Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació femenina d’ensenyament, de dret pontifici, fundada a Olot el 1848 pel canonge Lluís Masmitjà i de Puig, segons la regla de sant Agustí.
Obtingué el decret de lloança el 1893, i l’aprovació definitiva el 1907 La casa generalícia fou traslladada a Barcelona
abstinència
Dret canònic
Precepte de l’Església catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any.
És obligatòria com el dimecres de Cendra o els divendres de Quaresma o optativa com els altres divendres de l’any, en què pot ésser traslladada a altres dies o substituïda per altres obres penitencials
acadèmia militar
Militar
Institució docent superior dedicada a la formació dels oficials de les forces armades d’un estat.
Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és la denominació…
adaptació
Cinematografia
Literatura
Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, gènere o mitjà expressiu.
Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art
fluïdització
Química
Operació de fluïditzar un sòlid polvoritzat.
En la fluïdització hom pot limitar-se a mantenir les partícules en estat de moviment turbulent de manera que la massa polvoritzada experimenti una expansió, però no sigui traslladada pel corrent fluid, com és el cas dels reactors químics anomenats de llit fluïditzat Així hom aprofita la màxima superfície de contacte entre el sòlid i el fluid i una òptima uniformització de la temperatura Hom empra també la fluïdització per al transport de sòlids polvoritzats a través de canonades
iconologia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que dóna un sentit interpretatiu a l’estudi d’una obra d’art.
Originada, al primer terç del s XX, en l’escola fundada per Aby Warburg a Hamburg i traslladada el 1934 a Londres, l’anàlisi iconològica porta a definir els significats intrínsecs dels temes estudiats per la iconografia Aquests significats depenen de l’època, de l’entorn social i de les tradicions que qualifiquen inconscientment l’artista i que es reflecteixen en la seva obra, la qual és, per a la iconologia, un testimoni-document d’una època i una societat determinades Entre els seguidors d’Aby Warburg destaquen FSaxl, EPanofsky, EWind i EHGombrich
constants cristal·logràfiques
Mineralogia i petrografia
Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.
Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és…
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la ratlla és…
hammadita
Història
Membre de la dinastia berber sanhaja que governà al Magrib central del 1017 al 1152.
Foren vassalls dels fatimites fins que Ḥammā ibn Buluǧǧīn se'n declarà independent 1016 La capital del nou estat, la independència del qual fou reconeguda en ascendir al califat al-Mu'izz 1017, fou una ciutat fortificada, avui en ruïnes, Qal’at banī Ḥammād, qua aviat es convertí en un centre cultural més tard, per afavorir el comerç marítim especialment italià, fou traslladada a Bugia 1091 El 1152 passà a formar part de l’imperi almohade Dinastia hammadita Ḥammād ibn Buluǧǧīn 1016-1028 al-Qā'id 1028-1054 Musḥsin 1054-1055 Buluǧǧīn 1055-1062 al-Nāṣir 1062-1089 al-Manṣūr 1089-…
bernat ermità

bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat…