Resultats de la cerca

Són de caràcter general i sovint de llarga durada

Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més…

Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les…

La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…

La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per…

Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor…

Els guaicurús comprenen nombroses tribus mbayá, caduveo, payaguá, aguaz i toba , amb un total d’uns 7 000 individus Bons guerrers, lluitaren sense treva contra els colonitzadors blancs

A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme