Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
nom trivial
Química
D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
Actualment, davant l’allau de nous composts que es van coneixent, existeix la tendència de transformar els noms trivials en semitrivials , una part dels quals és sistemàtica, per tal de facilitar llur identificació És una manifestació d’aquesta tendència la transformació de noms com glicerina o colesterina trivials en glicerol i colesterol semitrivials per a indicar la natura alcohòlica dels composts que designen
oxi-
Química
Prefix no sistemàtic que, anteposat al nom d’un compost, indica una forma oxidada d’aquest.
És emprat en noms trivials
ribonucleòsid
Bioquímica
Nucleòsid el sucre del qual és la d-ribosa.
Els ribonucleòsids solen tenir noms trivials àcid adenílic, àcid guanílic, etc
ribonucleòtid
Bioquímica
Nucleòtid en el qual el sucre és la d-ribosa.
Molts ribonucleòtids tenen noms trivials, com ara l’àcid adenílic o l’àcid guanílic
al·lo-
Química
Prefix usat algun cop per a designar l’un de dos o més isòmers (sovint geomètrics), especialment quan és difícil expressar-ne breument l’estructura o quan aquesta no fou establerta en descobrir-lo.
Molts noms trivials de composts orgànics comencen, tanmateix, per allo, sense que això impliqui cap referència a isomeria
oxoàcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que tenen únicament oxigen enllaçat a l’àtom característic i, consegüentment, els protons enllaçats a l’oxigen, com, per exemple, l’àcid sulfúric:
.
La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen
banalitat creixent
Diplomàtica i altres branques
Tendència dels copistes de texts antics a substituir successivament una expressió o una paraula inusitada o poc comuna per una altra o unes altres de més comunes o conegudes.
D’aquesta manera els texts es tornen cada vegada més trivials L’existència de la transmissió d’un text antic de lliçons variants de banalitat creixent justifica l’aplicació del principi de la lectio difficilior ‘lliçó més difícil’, la qual té probabilitats d’ésser l’original
alquenil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur etilènic.
Llur nomenclatura sistemàtica segueix les regles de la dels grups alquil, però en el nom de l’alquè corresponent el sufix - è és substituït pel sufix - enil , i la posició del doble enllaç és indicada mitjançant un nombre Exemple but-2-enil CH 3 CH=CHCH 2 — Per excepció són admesos els noms trivials vinil, allil i isopropenil
subconjunt
Matemàtiques
Qualsevol conjunt contingut en un altre conjunt, és a dir, que tot element d’aquest ho és d’un altre.
Un subconjunt és una part d’un conjunt Si A és un subconjunt de B, hom ho representa així A⊆B La negació de A⊆B és representada per A⊄B El símbol ⊆és anomenat d’inclusió Tot conjunt admet els subconjunts trivials ell mateix i el conjunt buit ø La collecció de subconjunts d’un conjunt donat A forma un altre conjunt, dit conjunt de les parts de A , que hom representa per P A, i, per tant, PA = {BB⊆A} Si té n elements, PA en té 2 n
acil
Química
Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.
En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…