Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
turó
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’una longitud total de fins a 60 cm i d’un pes de fins a 1 kg.
De color clar, amb les parts inferiors fosques i el pelatge espès, és d’hàbits nocturns i habita, solitari o en grups formats per la mare i les cries, en els caus que excava, per tot Europa, llevat d’algunes illes Hom l’anomena també turó europeu o turó comú , i sembla que a partir d’aquest animal hom obtingué la fura
turo
Carbonissa, brutícia que es fa en una pipa.
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal, les falles i en…
alteró
Turó, petita altura.
tossol
Mineralogia i petrografia
Turó format per una acumulació de lava.
S’origina quan la lava flueix per una zona humida d’aiguamolls El contrast tèrmic entre la lava incandescent, l’aigua i el gel genera vapor d’aigua en forma de petites erupcions que aixequen protuberàncies de lava, les quals, un cop solidificades, formen el tossol, que pot fer de 4 m a 15 m d’alçària Sovint difícils d’identificar per la vegetació que els cobreix, són especialment freqüents a la Garrotxa , on el 2017 un estudi n’identificà fins a 81, d’una part dels quals hom en recuperà els noms a través de testimonis orals S’estima que els tossols destruïts per l’acció de l’home són prop del…
estratificació
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
orònim
Topònim d’una muntanya, una serralada, un turó, etc.
mola
Geografia
Turó isolat, de forma massissa, arrodonida, i plana al capdamunt.
Abunden a les regions de relleus tabulars i tendència àrida Balears, regió de l’Ebre, el Caroig