Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
viticultura
Fotografia del llibre Viticulture Espagnole. Une visite a la maison Codorniu (1904)
© Fototeca.cat
Viticultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu de la vinya.
La viticultura és especialment dedicada a l’obtenció d’una primera matèria adient per a l’elaboració de vi de la qualitat desitjada, tenint en compte que el raïm és un producte complex que depèn del sòl, l’aigua, el sol i sobretot la temperatura Per a mantenir les característiques dels ceps, la reproducció sol ésser vegetativa, sovint amb empelts de ceps americans d’ençà de la crisi de la filloxera Les feines que cal efectuar inclouen fonamentalment la plantació, a una distància adient, segons les varietats, amb prèvia rompuda del terreny i adobament del sòl, i l’esporgada i els tractaments…
normalització d’aliments
Alimentació
Simplificació, unificació, tipificació i especificació de qualitat, procediments tecnològics i de condicionament, anàlisi i presentació d’aliments per a facilitar la informació i els intercanvis.
A la legislació de l’Estat espanyol, diverses normes UNE es refereixen a aliments
cinquantè
Un cinquantè, 1/50.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquantè i seixantè són cinquanta-unè, cinquanta-dosè, cinquanta-tresè, cinquanta-quatrè, cinquanta-cinquè, cinquanta-sisè, cinquanta-setè, cinquanta-vuitè, cinquanta-novè femení cinquanta-unena, cinquanta-dosena , etc
vuitantè
Gramàtica
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són vuitanta-unè, vuitanta-dosè, vuitanta-tresè, vuitanta-quatrè, vuitanta-cinquè, vuitanta-sisè, vuitanta-setè, vuitanta-vuitè, vuitanta-novè femení vuitanta-unena, vuitanta-dosena, etc
setantè
Lingüística i sociolingüística
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre setantè i vuitantè són setanta-unè, setanta-dosè, setanta-tresè, setanta-quatrè, setanta-cinquè, setanta-sisè, setanta-setè, setanta-vuitè, setanta-novè femení setanta-unena, setanta-dosena , etc
semiologia
Música
Ciència musical paleogràfica, iniciada per Eugène Cardine, que estudia la manera de traçar els signes musicals antics (hom l’ha aplicada sobretot al cant gregorià) per tal de poder-ne deduir no tant la correspondència amb els signes musicals moderns com la relació entre els diversos sons i l’art d’interpretar-los.
Bibliografia Imberty, M Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale , "Musique en Jeu", núm 17, París 1975 Kofi Agawu, V Playing with Signs , Princeton University Press, 1991 Lerdahl, F i Jackendoff, R A Generative Theory of Tonal Music , MIT Press, Cambridge Mass 1983 Nattiez, JJ Sémiologie de la musique , "Musique en Jeu", núm 5, París 1971 Nattiez, JJ Fondements d’une sémiologie de la musique , Union Génerale d’Éditions, París 1975 Nattiez, JJ Musicologie générale et sémiologie , Christian Bourgois Éditeur, París 1987 Stefani, G Semiotica della musica , dins Dizionario…
cullera de Casagrande
Construcció i obres públiques
Estri en forma de cullera emprat per a determinar experimentalment el límit líquid d’una mostra de sòl.
El límit líquid és un dels límits d'Atterberg L’assaig consisteix a mesurar el nombre de cops necessaris perquè sobre una distància de 12 mm es tanqui una ranura d’amplària normalitzada practicada en una mostra de sòl amassada amb una quantitat coneguda d’aigua continguts d’humitat amb l’aparell normalitzat conegut amb el nom de cullera de Casagrande en reconeixement a qui va estandarditzar l’assaig L’aparell ha de deixar caure dos cops per segon la cullera des d’1 cm d’alçària El límit líquid és el contingut d’humitat que tanca la ranura exactament amb 25 cops Cal repetir l’operació amb…
clarí
Música
Dit del registre més agut i cantable de la trompeta natural barroca.
El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així,…
courante
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs ternari, d’origen italià o francès.
JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística entre la…