Resultats de la cerca

La teoria del registre ha posat en relleu la inadequació d’aquest terme, procedent de la lingüística francesa, pel fet que presenta com en una mateixa gradació unidimensional varietats que són dialectes socials propis d’un grup —com és el cas del xava— i varietats de caràcter funcional o diatípic, fruit de la influència de factors situacionals diversos

Donat un domini D de ℝ n , i una partició en dominis elementals D i d’àrees a i i diàmetres d i , i donada una funció real definida sobre D , fD ⊂ ℝ n → ℝ, límit I quan els d i tendeixen a 0, de les sumes de Riemann on A i ∈ D i Hom diu que I és la integral de f en D i és notada per ʃ ʃ n   ʃ D ʃ x 1 , x n d x 1 dx n Els casos particulars n =2 i n =3 constitueixen la integral doble i la integral triple, respectivament Les integrals múltiples poden ésser calculades per integració unidimensional reiterada

La intensitat de l’ona transmesa depèn de les propietats del nou medi Si l’ona inicial és monocromàtica d’una sola freqüència i el medi inicial de propagació és unidimensional amb una dimensió -llargària- molt més important que les altres dues, com és el cas de les cordes i les columnes d’aire dels instruments musicals, la intensitat de la transmissió es pot caracteritzar quantitativament per un coeficient de transmissió que expressa la raó d’amplituds i la fase relativa entre l’ona transmesa i l’ona incident Per a cada freqüència, aquest coeficient pot tenir un valor diferent La…

Aquest model ha de permetre entendre millor el comportament dels materials superconductors d’alta temperatura crítica, els quals tenen una estructura cristallina amb capes quasi bidimensionals El model és molt simple ja que només té en compte les interaccions de partícules quan són en el mateix punt de la xarxa, com també la possibilitat que es moguin als punts veïns més propers Malgrat aquesta simplicitat, el model només s’ha pogut resoldre fins ara per al cas unidimensional, i no hi ha solució analítica ni numèrica en el límit termodinàmic en dues ni tres dimensions És per això…

Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el…

Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi velocitat i l’esforç força que cal fer per a aconseguir-lo Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi Quan el medi inicial de propagació és gairebé unidimensional és a dir, el…

La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…

Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…

Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria necessita, però, que l’espai…