Resultats de la cerca

L’accés per consulta a una variable que no té assignat cap valor és una de les principals fonts d’errors en l’execució de programes És per això que hom sol distingir les variables inicialitzades que han estat objecte d’alguna assignació de les no inicialitzades que no han estat mai objecte de cap assignació

A diferència de l’estàtica i l’estàtica-comparativa, centrades en les condicions d’equilibri, l’anàlisi dinàmica investiga el procés que segueixen les diverses variables fins a la posició d’equilibri És, doncs, el sentit en què poden ésser analitzats els moviments endògens del sistema econòmic La moderna anàlisi dinàmica ha estat ampliada a aquells processos en què no hi ha una posició d’equilibri, bé perquè no sigui possible per les relacions que hi ha entre les variables, bé perquè el procés no porti a cap situació estable, com és el cas de les oscillacions…

La variància actua formalment com un producte escalar definit a l’espai vectorial de variables aleatòries de valor mitjà zero

Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal…

Quan l’àmbit a què és aplicat aquest concepte és el sistema en conjunt, hom parla d' equilibri general , i d' equilibri parcial quan hom es refereix a l’equilibri del mercat d’un bé específic En ambdós casos, la seva significació serà distinta a curt i a llarg termini Si hom considera l’existència de variables-flux i de variables-estoc, l’equilibri general a llarg termini correspon a una situació en què els increments de les variables-flux es compensen exactament amb les disminucions de les variables-estoc el flux de béns de capital és igual…

El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre superior En el…

Quan els factors són directament mesurables, hom en fa l’estudi mitjançant plans d’experiències factorials i l’anàlisi de la variància , quan no són directament mesurables, mitjançant l’anàlisi factorial En aquest cas hom distingeix entre els factors comuns quan influeixen sobre la realització de diverses variables observables i els factors específics quan influeixen només sobre la realització d’una variable observable En l’aplicació de l’anàlisi factorial als estudis psicològics, Spearman considerà un sol factor comú, que anomenà general g , i establí la teoria dels dos factors…

El nombre de variables normals estandarditzades independents constitueix els graus de llibertat de la khi quadrat

La teoria clàssica fou plantejada generalment en termes estàtics d’acord amb el reconeixement de l’existència de mecanismes autoreguladors en una economia de competència, que impedirien el manteniment de situacions de desequilibri La confecció de models econòmics des de l’òptica estàtica es caracteritza per la referència de totes les variables a un mateix període de temps Una variant d’aquest tipus d’anàlisi és el de l' estàtica comparativa , basat en la confrontació de dues situacions d’equilibri en què les condicions externes no han estat modificades especialment pel pas del…

El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, per mitjà de les operacions de A , l’estructura d’àlgebra de Boole El conjunt P E de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P E n en P E definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complementacions assignació de complementaris en E