Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
vichy
Alimentació
Nom genèric (per analogia amb les aigües bicarbonatades i gasoses de Vichy) donat a qualsevol aigua mineral amb gas.
vichy
Indústria tèxtil
Teixit de cotó tenyit en madeixa, amb lligat de plana i amb combinacions de colors, generalment vius i sòlids, que formen ratlles o quadrats, emprat especialment per a fer bates, davantals, bruses, etc.
demarcació
Geografia
Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.
Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys
pallaca
Indústria tèxtil
Roba de cotó semblant a la tela de Vichy, però més gruixuda i de qualitat inferior.
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’Arrabassada A l’Estat espanyol foren prohibits els jocs d’atzar durant…
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
legió estrangera
Història
Cos de l’exèrcit francès format per voluntaris.
Fou creada el 1831 per Lluís Felip d’Orleans amb la finalitat de combatre en la conquesta d’Algèria Originalment la formaven efectius estrangers de l’exèrcit francès regiment de Hohenlohe, o de cossos d’exèrcits aliats guàrdia suïssa Concebuda com un exèrcit colonial, el reclutament a la metròpolis es feia entre la població estrangera immigrada, i, a les colònies, era formada per indígenes i estrangers A la pràctica, durant el segle XIX hi ingressaren molts elements marginals de la societat delinqüents, criminals, vagabunds, pròfugs, etc, i les seves condicions quant a equipament, salari,…
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
rem

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…