Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
parentiu uterí
Dret
Dret civil
Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.
canzonetta
Música
Composició musical a una veu de tema més alegre que la canzone
i de versos més curts.
Al s XVI la canzonetta esdevingué polifònica i es vinculà a la villanella, a la frottola i als madrigals, com les Canzonetts or Little Short Songs to Three Voices , canzonette o petites cançons breus, a tres veus, de Thomas Morley, 1593
connector
Electrònica i informàtica
Programa d’execució senzilla i opcional que vincula dos programes o dues aplicacions independents perquè es complementin.
Els connectors són coneguts també com extensions de programari o, en terminologia anglesa, com plug-ins o add-ons , entesos com elements de programari connectables o agregats a altres sistemes informàtics L’ús dels connectors s’ha popularitzat en gran part amb els navegadors web, que permeten agregar una gran varietat d’aplicacions i complements o bé modificar-ne l’aspecte i les funcionalitats
escapada
Música
En terminologia harmònica, nota estranya a l’harmonia que succeeix diatònicament una nota real i s’hi vincula per un moviment disjunt.
És una modalitat de l’anticipació
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades…
teocratisme
Política
Cristianisme
Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment, ja que la llei divina —norma suprema d’acció del monarca— queia dintre la jurisdicció eclesial.
Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims segle IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
senescal
Història
A la cort comtal, i després reial, barcelonina, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial, potser en competència amb el vescomte.
El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys des del 1072 El darrer Montcada senescal…
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…
escola
Educació
Institució coŀlectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna instrucció.
Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers…