Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
vuit-cents
El nombre vuit-cents, 800.
mossi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família nigerokurdufaniana, del grup voltaic, parlada pels mossis (un milió vuit-cents mil individus).
brigada
Militar
Gran unitat elemental tàctica, la més petita d’aquelles on es combinen l’acció de les armes i els serveis de cara al combat.
Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada
simbolisme
Música
Corrent estètic del darrer terç del segle XIX.
L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i…
música de Valònia
Música
Música desenvolupada aValònia.
La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
literatura hongaresa
Literatura
Literatura escrita en hongarès.
Els hongaresos, establerts en llur pàtria actual a la fi del segle IX, posseïen una poesia de transmissió oral, que es conservà malgrat la cristianització del país i l’adopció del llatí com a llengua culta Fins i tot una part de les llegendes de tradició oral s’incorporà a les cròniques llatines escrites als segles posteriors a la fundació de l’estat L’alt nivell del primer poema hongarès conservat una complanta de la Verge, de cap al 1300 fa suposar precedents també en aquest gènere El primer poeta hongarès amb nom conegut fou JPannonius segle XV, humanista format a Itàlia, que escrigué…
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
art hongarès
Art
Art desenvolupat a Hongria.
De l’art romà de la província de Pannònia es conserven només ruïnes i troballes excavades la ciutat d’Aquincum, a l’actual Budapest, dels segles III-IV A l’època de la migració dels pobles sobresortia al territori que més tard seria Hongria l’afaiçonament dels metalls, practicat també pels hongaresos arribats des de l’est a la fi del segle IX els tresors de Nagyszentmiklós, del segle X, avui al Kunsthistorisches Museum de Viena L’art del cristianisme creà els seus primers centres i produí les primeres obres sota la influència llombarda i francesa, seguint l’activitat catequitzadora dels…
història econòmica
Historiografia catalana
Disciplina que enllaça la història i l’economia i que té latent la dificultat d’aplicar conceptes i mètodes contemporanis per a analitzar els processos del passat.
Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…