Resultats de la cerca

El nom fa referència a l’origen dels sons utilitzats elements preexistents, sons musicals i sorolls motors, aigua que cau, perforadores, detonacions, etc Una vegada modelat, gràcies a una sèrie de manipulacions, aquest material sonor és adequat a la composició, que consisteix a construir directament utilitzant els procediments de muntatges i de collages Des del 1956 la música electrònica començà a utilitzar també sons concrets, sols o combinats amb els de generació purament electrònica, i a partir dels anys setanta, el concepte de música concreta ha anat quedant subsumit dins el més general…

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…

En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…

La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…

També és coneguda amb l’expressió ’música estocàstica' L’atzar, com també els fenòmens no deterministes, és estudiat per la matemàtica de la probabilitat, la qual, a més de l’aspecte teòric, forneix procediments i recursos per a la seva utilització pràctica El compositor que treballa per procediments aleatoris deixa que una part de les seves decisions siguin preses a l’atzar, sense que això signifiqui una pèrdua de control sobre la composició, ja que aquest control és fet mitjançant tècniques probabilístiques La fenomenologia de l’atzar és molt extensa i variada i la manera d’utilitzar-la,…

L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII, en la qual A…

A l’antiguitat fou una de les ciutats estat més importants del Peloponès i de la cultura grega clàssica, en la qual la música tenia un paper important Va ser objecte de l’atenció de grans pensadors, els quals en van deixar un notable corpus teòric que ha arribat fins a l’època actual, el més antic dels quals data del segle IV aC Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, Grècia es mantingué tan estretament lligada a Bizanci, que la música grega de l’època quedà inclosa dins l’anomenada música bizantina A partir de la caiguda de l’imperi Bizantí en mans otomanes, el 1453, la sort d’…

L’Europa de la postguerra presentava greus mancances en el camp de l’ensenyament de la música contemporània, atès que bona part dels músics i compositors més importants havien mort o eren a l’exili Aquesta situació motivà que, a partir del 1946, sota la iniciativa de Wolfgang Steinecke, s’organitzessin els anomenats Cursos internacionals d’estiu de Nova Música, per tal d’afavorir la trobada entre joves compositors i alguns dels músics de la preguerra que havien estat prohibits pel nazisme, acusats de compondre música degenerada Entre els primers professors convidats figuraren Paul Hindemith,…

El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències…

En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…