Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de…
bushido
Història
Codi ètic desenvolupat dins la classe militar ( samurai
) del Japó durant el període Kamakura.
La moral del guerrer bushi —contraposada a l’etiqueta del noble cortesà kuge — evolucionà tot conservant el seu nucli essencial l’esperit marcial, que encloïa el coratge dut fins a la immolació, juntament amb la destresa atlètica i militar, la frugalitat, la gentilesa, etc El bushido anà incorporant, tot transformant-les, concepcions del budisme zen i del confucianisme D’aquest darrer prengué la pietat filial, sotaposant-la, però, a la seva màxima expressió la lleialtat fins a la mort al senyor feudal gishi Els conflictes entre normes de diversa categoria eren resolts pel…
beat
Literatura
Dit d’un moviment literari nord-americà vigent durant els anys cinquanta.
Els seus membres contestaven amb la seva obra i estil de vida el que consideraven convencionalismes, rigideses i hipocresies de les classes mitjanes nord-americanes Hi oposaren unes concepcions més o menys rousseaunianes, que exaltaven la naturalitat, l’espiritualitat i l’hedonisme Els autors d’aquest moviment, de vida bohèmia, no formaren mai un grup cohesionat i els seus representants mantingueren sempre una forta individualitat Temes recurrents foren les drogues i el seu poder pretesament visionari i alliberador, i també les religions orientals especialment el budisme zen Els representants…
samurai
Història
Membre de la noblesa militar japonesa, que es caracteritzava pel seu profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el bushido, o codi d’honor del guerrer.
La vida del samurai era dedicada a anar millorant més i més les seves tècniques de guerra mitjançant un llarg estudi i pràctica del zen Les seves normes eren la fidelitat de conducta i el coratge Originàriament, fou un soldat de la guàrdia del palau imperial Després del s VII fou membre d’una casta militar No posseïa terres, però rebia del seu senyor, o dàimio, una paga en arròs A partir del s XVII, durant el feudalisme, i arran de l’ascensió dels Tokugawa al shōgunat, perdé importància a causa del restabliment de l’ordre al país Aleshores entrà a formar part de la cort del…
satori
Budisme
Estadi mental, objectiu de la meditació zen, que consisteix en una forma de percepció interior intuïtiva i inintel·ligible per la raó i la lògica.
art japonès
art japonès El Temple d’or, a Kyoto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al Japó.
Té un caràcter religiós i civil alhora, és d’una gran elegància i un notable refinament i concedeix molta importància al buit L’arquitectura és en llinda, i empra gairebé únicament la fusta L’escultura empra fusta, metalls, vori i laca, però no té cap gran importància, car hi ha poca escultura religiosa i l’ornamentació no és mai exuberant La pintura utilitza les tècniques de l’aquarella i l’aiguada sobre suports de paper o seda, en forma de rotlles desplegables horitzontalment kakemono o verticalment makemono L’art japonès es divideix en diversos períodes El primer període del s VI aC al…
contemplació
Religió
Estat espiritual que comporta una experiència peculiar de realitats que ordinàriament resten fora de l’abast de la consciència i una unió immediata amb elles que fa que siguin viscudes com a eminentment reals.
La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir…
sofrologia
Psicologia
Part de la medicina psicosomàtica que estudia els efectes sobre l’organisme de les tècniques d’acció psíquica (hipnotisme, suggestió, ioga, zen, etc) orientades a la modificació, amb finalitat terapèutica, d’estats concrets de la vida psíquica i vegetativa.
new-age
Religió
Nom amb què són coneguts un conjunt de moviments espirituals i religiosos que han sorgit a Occident entre persones de les classes mitjana i alta, les quals, davant les crisis de supervivència que amenacen la humanitat, practiquen i propaguen una nova consciència.
La denominació new-age s’inspira en la teoria astrològica del pas, pels volts de l’any 2000, de l’era dels Peixos a la d’Aquari, la qual cosa —diuen— significarà l’adveniment d’una època harmoniosa de pau, en contrast amb els períodes anteriors, caracteritzats per les lluites i les divisions Hom calcula que, cap a la meitat dels anys vuitanta, als EUA i al Canadà hi havia unes deu mil organitzacions de la ‘nova era’ El moviment s’ha estès molt a les grans ciutats alemanyes, per mitjà de grups per a l’autoexperiència psicològica, de cursos de meditació oriental i de cercles antroposòfics i…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…