Resultats de la cerca
Es mostren 3571 resultats
Francesco Traini
Pintura
Pintor italià, actiu a Pisa.
Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna
Emanuele Portal
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Escriptor i catalanòfil italià d’origen provençal.
Traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890, i Víctor Balaguer li féu conèixer la literatura catalana Traduí L’Atlàntida de JVerdaguer 1916, reeditada el 1928 i preparà una antologia d’escriptors catalans moderns Publicà Appunti letterari 1889, La letteratura provenzale moderna 1893, I trovatori catalani 1894, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Pierre Michel Carbonell 1897, Note albanesi 1903, Antologia provenzale 1911, Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914, L’Arcadia 1922 i La lingua basca 1926, que inclou un petit diccionari basc-italià
Cesare Giardini
Literatura italiana
Traductor, assagista i narrador italià.
Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i Richelieu 1967 Com a catalanòfil…
Antonio Ginesi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis, molt criticats…
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic contra…
Barbeta
Història
Bandoler d’origen italià.
Al capdavant d’una banda d’un centenar d’homes, el 1613 féu el robatori més important de moneda del rei perpetrat per bandolers uns 180 000 ducats Tal fet tingué lloc a la Segarra, entre els Hostalets i Montmaneu, i sembla que amb una certa collaboració de la gent del país, a la qual els bandolers donaren una part del botí Barbeta fugí als Estats Pontificis, on fou detingut pels agents del papa l’any 1615 Traslladat a Barcelona, fou executat a l’estiu del 1616
Luigi Reggio e Branciforte
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729
Sabatino Rodia
Arquitectura
Arquitecte naïf, italià naturalitzat als EUA.
S'establí als EUA el 1891 Enrajolador d’ofici, construí al marge de la seva feina, amb la finalitat d’agrair als EUA el seu acolliment, un conjunt de torres d’estructura metàllica, de sorprenent originalitat Hom ha comparat aquesta obra, aixecada a Los Angeles, amb les torres de la Sagrada Família de Barcelona
Antonio Geraldini
Filosofia
Humanista i poeta italià al servei dels reis de Catalunya-Aragó.
El 1470 era ja secretari de Joan II, i el 1480 era protonotari apostòlic i cronista de Ferran II Fou preceptor de la infanta Isabel Residí molt de temps a Barcelona, i mantingué relació literària amb Pere Miquel Carbonell Vinculat al cercle de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, li dedicà el seu Carmen bucolicum Roma 1485 El seu germà Alessandro Geraldini Amelia, Úmbria 1455 — Santo Domingo 1525, eclesiàstic, fou preceptor de les filles de Ferran II, estigué en contacte sobretot amb Lucio Marineo Siculo i Pietro Martire di Anghiera, i, a Barcelona, amb Pere Miquel Carbonell Anà a…
Giuseppe Edoardo Sansone
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 per la Universitat de Gènova Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, fou catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Publicà Gli insegnamenti di cortesia in lingua d’oc e d’oïl 1953 i les edicions crítiques del Reggimento e costumi di donna de F da Barberino 1957, del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas 1974 i de Carriaggio di Nîmes 1969 Especialitzat en literatura catalana, reuní diversos treballs als Studi di filologia catalana 1963, Saggi iberici 1974 i…