Resultats de la cerca

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’…

Fou fundada al novembre del 1992 a partir de la fusió de les elèctriques privades Iberduero 1944 i Hidroeléctrica Española 1901 És líder en el mercat liberalitzat de comercialització i segona en el conjunt del sector dins de l’Estat espanyol Té presència internacional, especialment a l’Amèrica Llatina el 1995 adquirí les distribuïdores Electropaz i Elfeo Bolívia el 1996, les hidroelèctriques de Tocopilla i Colbún Xile, i el 1997, la distribuïdora Coelba Brasil El 1999 comprà la nord-americana Energy Works El 2001, les condicions imposades pel Tribunal de Defensa de la Competència…

Considerat un dels millors bases de la història, començà a l’equip del seu poble, la UER Pineda 1955-57 Jugà al FC Barcelona 1957-60, on assolí una Lliga espanyola 1959 i una Copa d’Espanya 1959, al CB Aismalíbar de MontcadaiReixac 1960-64 i al Joventut de Badalona 1964-1974, amb el qual fou campió de Lliga 1967 i de Copa 1969 Amb la selecció espanyola fou 222 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, Mèxic 1968 i Munic 1972, vuit Campionats d’Europa entre el 1959…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou deixeble de Hans Heintze i Michael Schneider Assistí als Cursos de Darmstadt impartits per Olivier Messiaen, el qual el considerava el millor intèrpret de les seves composicions per a orgue, i que marcaren molt la seva trajectòria com a compositor Començà la seva carrera professional com a organista de l’església evangèlica alemanya de Santiago de Xile, càrrec que ocupà del 1954 al 1957 En 1957-70 fou organista de l’església luterana d’Hamburg, i des d’aquest darrer any fou professor de la Folkwang-Hochschule d’Essen Estrenà obres…

Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de París 1933-34 En…

Doctor en Literatura Moderna per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, es formà com a actor al centre René Simon i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París Entre 1989 i 1992 treballà al Centre Dramàtic Nacional de Borgonya, a Dijon Fou redactor en cap de la revista Les Cahiers de Prospero especialitzada en l’escriptura teatral contemporània És autor, entre d’altres, de Ruptures 1981, Vie et mort de Pier Paolo Pasolini 1984, Croisades 1988, Iphigénie ou le Péché des dieux 1991, Medee Black 1992, Les deux terres d’Akhenaton 1994, Zoo de nuit 1997, Faits divers 1998 i…

El 1955, a Barcelona, féu estudis de medicina Fou representant d’un quartet musical de Barcelona que promocionà de manera remarcable aconseguí diversos contractes per treballar a diferents països europeus i també una gira per Amèrica Xile, Argentina, Colòmbia, etc Arran de la seva participació en activitats anti-franquistes, el 1956 hagué de fugir a l’estranger Finalment s’establí a Colòmbia, on installà amb un amic un magatzem d’articles diversos a la població de San Juan Urabá a la zona selvàtica de la costa colombiana Amb grans dificultats i en una regió on actuava la…

De periodicitat irregular, fou editada pels comunistes catalans residents en aquest país

Visqué fins als 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novelles Pàgines d’un adolescent 1929, La vida d’Olga 1930, El teu secret 1934 i Suburbi 1936, de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes 1934 Entre els contes, cal remarcar L’home i el seu àngel 1937 En teatre va estrenar El casament de la Xela 1937, premi Ignasi Iglésias 1936 També va conrear el periodisme S’exilià a França 1939, on, al castell de…

Fou fundada a Santiago Xile el 1957 com a resposta a una sèrie de recomanacions fetes pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides En un primer moment s’organitzà com a centre d’investigacions per a un període de quatre anys 1957-1960, posteriorment prorrogats amb el suport financer del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD fins el 1975, que es constituí com a una institució permanent amb identitat pròpia El centre s’organitza en tres grans àrees l' àrea de població i desenvolupament té com a principal objectiu sistematitzar i incrementar els…