Resultats de la cerca

Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, actualment és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i…

A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Collaborà especialment a La Publicitat , Mirador , Revista de Catalunya , Serra d’Or , etc Fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels serveis correccionals de la Generalitat juny del 1937 - 1938, on féu una acció justa i humanitària Com a novellista volgué donar testimoniatge de la vida barcelonina Vint anys 1931, Sol ponent 1953, És hora de plegar 1956, Abans d’ahir 1956 i sobretot Tres Mèxic 1962, mirall autobiogràfic i d’una generació A més, les obres policíaques La…

De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n'era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin…

Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75, promotora de la campanya pro amnistia Catedràtic de les universitats de Salamanca i…

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…

Fou creada el 1984 com a televisió de districte El 1989 inicià emissions conjuntes amb nou televisions de districte més agrupades en la Coordinadora Barcelona Comunicació CBC El 1993 signà el primer conveni de collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el qual, des d’aleshores, n’assumí la gestió a través de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona ICB SA SPM Com a Barcelona Televisió BTV , nom que rebé fins el gener del 2017, inicià les emissions el 3 de novembre de 1994 des dels estudis de la Via Laietana de Barcelona Mitjà de proximitat adreçat als barcelonins, mostra un…

Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII El 1984, amb el recull A la ciutat blanca , guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal publicat el 1985, el premi Carles Riba Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig 1989, Viure després 1998, premi de la Crítica i La núvia d'Europa 2008 La seva poesia es caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada consciència del llenguatge i el conreu majoritari del sonet Pel que fa als temes, recull aspectes religiosos i reelaboracions de mites bíblics, i d'…

El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…

Ernesto Koplowitz Sternberg Gleiwitz, Alta Silèsia 1908  empresari judeoalemany s’establí als anys trenta a l’Estat espanyol fugint del del Tercer Reich, i adquirí una constructora a la qual donà el nom de Construcciones y Contratas CyCSA, que amb els anys es convertí en una de les primeres del sector Del seu matrimoni 1946 amb Esther Romero de Juseu y Armenteros, marquesa de Bellavista, nasqueren les seves filles Esther Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1950 i Alicia Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1952 Després de la mort d’Ernesto Koplowitz 1968, Esther i Alícia es feren càrrec de la…