Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Bradley Wiggins
Ciclisme
Ciclista anglès.
Fill del ciclista australià Gary Wiggins, fou professional des del 2001 En pista ha guanyat els Campionats del Món de persecució individual 2003, 2007 i 2008 i per equips 2007, 2008, 2011, i també l’or en individual als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, i en aquests darrers Jocs aconseguí també la medalla d’or en la modalitat d’equip, la qual tornà a guanyar als Jocs de Rio de Janeiro 2016 En ruta, ha guanyat, entre altres, la Fletxa del Sud 2001, el Duo Normand 2007, el campionat del Regne Unit en contra rellotge individual 2009 i 2010 i en ruta 2011, 2014, el Criterium del …
Amadeu VI de Savoia
Història
Comte de Savoia (1343-1383), fill d’Aimó i de Iolanda de Monferrato.
Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368…
Lluís IV de França
Història
Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).
Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar…
Pere Boïl
Historiografia catalana
Curial, tresorer i mestre racional de Jaume II.
Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…
Ferriol
Cristianisme
Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.
És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels lladres, i…
Jean Charles Léonard Sismondi
Economia
Historiografia
Historiador d ela literatura i economista suís.
Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers…
,
Clodomir I
Història
Rei merovingi d’Orleans (511-524), fill de Clodoveu I.
A la mort d’aquest, heretà el territori de la vall del Loira des d’Orleans fins a Tours, amb capital a Orleans Lluità contra els burgundis a fi d’estendre els seus dominis el 523 occí llur rei Segimon, però el 524 fou vençut i mort Els seus germans Clotari I i Khildebert I, per assegurar-se l’herència, exterminaren els fills de Clodomir, llevat de Clodoald, que es féu monjo i esdevingué sant
Guillem Olomar
Historiografia catalana
Funcionari reial, ambaixador i conseller de l’infant Alfons (Alfons III de Catalunya).
Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada Conseller de l’…
concili de Viena
Quinzè concili ecumènic (1311-1312), celebrat a Viena (Delfinat), convocat per Climent V per discutir-hi l’afer dels templer
.
Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec, hebreu i àrab…
Miquel Servet
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’humanista, metge i teòleg reformat aragonès Miguel Serveto Conesa.
Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…