Resultats de la cerca

Era filla de Carles II de Nàpols, i fou apadrinada per Jaume II de Catalunya-Aragó, que la casà amb Sanç I de Mallorca, el 1304 Dona extravagant i pertorbada, topà, un cop vídua 1324, amb el seu nebot Jaume III de Mallorca, i per això Jaume II de Catalunya-Aragó la casà amb Jaume de Xèrica Pel seu desequilibri i per la seva vida, poc honesta, fou reclosa pel seu marit Vídua de nou el 1335, Alfons III de Catalunya-Aragó la féu dur, guardada, a València, d’on la recollí el seu germà Robert II de Nàpols, que se l’endugué al seu regne

Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols El matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de Tarassona 1304 entre els reis d’Aragó, de Portugal i…

Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers

Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili…

Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266…

Filla de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Elisabet de Lorena Es casà el 1445, amb Enric VI d’Anglaterra Intelligent i enèrgica, dominà per complet la voluntat del marit i el substituí, de fet, en el govern Es féu impopular per la seva submissió als Beaufort i a llur política francesa La seva política provocà la guerra de les Dues Roses Després del triomf del seu fill Eduard a Towton, s’exilià a França Aliada amb el comte de Warwick, tornà a Anglaterra, però fou definitivament vençuda a Tewkesbury l’any 1471

Es casà el 1303, arran de la pau de Caltabellotta 1302, amb Frederic II de Sicília

Primogènit d’Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i d’Hipòlita Sforza de Milà, accedí al tron de Nàpols en abdicar el seu pare, però s’hagué de refugiar a Ischia, davant la invasió de l’exèrcit francès de Carles VIII i l’entrada i la coronació d’aquest a Nàpols Amb l’ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d’entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos 1495 El 1496, després de la victòria d’Atella contra les forces angevines, es casà amb la seva tia Joana d’Aragó per tal…

Succeí el seu pare, el rei Carles III , sota la regència de la seva mare, Margarida de Durazzo , el 1400 derrotà Lluís II de Nàpols, el 1403 volgué, sense èxit, ocupar el tron d’Hongria Ocupà Roma 1408, però el 1410 en fou expulsat per l’antipapa Joan XXIII i Lluís II, i perdé Hongria Envaí Roma novament 1413, però morí sobtadament

Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303…