Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Otto Manninen
Literatura finlandesa
Poeta finlandès.
D’obra molt reduïda, fou, però, un dels poetes més representatius del grup de la Jove Finlàndia De la seva obra poètica, impregnada d’un simbolisme subtil, destaquen Säkeitä I-II ‘Estrofes’, 1905-10 i Virratyven ‘Calma del corrent’, 1925 Féu traduccions notables d’Homer, Molière, Ibsen, Runeberg, Petöfi i Goethe
Martti Talvela
Música
Baix finlandès.
Format a Estocolm, hi debutà el 1960 en el paper de Sparafucile, de Rigoletto Inicià aviat una brillant carrera internacional que el dugué a cantar a Bayreuth, a Salzburg i als principals teatres d’Europa i d’Amèrica Interpretà òpera russa i fou director artístic del festival d’òpera de Savonlinna Finlàndia des del 1973 Enregistrà nombrosos discs
Gustau IV de Suècia
Història
Rei de Suècia (1792-1809), fill de Gustau III.
Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII
Carles XIII de Suècia
Història
Rei de Suècia (1809-18) i de Noruega (1814-18).
Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815
Jevgenij Abramovič Baratynskij
Literatura
Poeta rus.
De família noble, fou soldat a Sant Petersburg, on conegué Puškin i s’uní als seus seguidors Fou traslladat a Finlàndia, i deixà l’exèrcit el 1825 Influït pels romàntics alemanys, tractà temes filosòfics amb un profund pessimisme Destaquen els seus poemes narratius Eda 1824, Bal ‘El ball’, 1828, Tsyganka ‘La gitana’, 1831 i el recull de poemes lírics Sumerka “El crepuscle’, 1842, darrera mostra de la poesia puixkiniana
P’otr Arkad’evič Stolypin
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000532.jpg)
P’otr Arkad’evič Stolypin
© Fototeca.cat
Història
Polític rus.
Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent
Georg Henrik von Wright
Filosofia
Filòsof finlandès.
Membre de l’acadèmia de Finlàndia des del 1961, fou una figura cabdal en els anomenats estudis deòntics Cercà de fugir, alhora, d’un reduccionisme positivista de l’acció a la naturalesa i d’un dualisme entre llibertat i necessitat És autor, entre altres obres, de Logical Studies 1957, Norm and Action 1963, An Essay in Deontic Logic and the General Theory of Action 1968, Explanation and Understanding 1971, Causality and Determinism 1974 i Freedom and Determination 1980
Carl Spitteler
Carl Spitteler
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta suís d’expressió alemanya.
Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919
Juho Kusti Paasikivi
Història
Polític finlandès.
President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950
Sergi de Moscou
Religions orientals
Patriarca de l’Església russa (1943-44).
De família sacerdotal, fou elegit per ocupar diversos càrrecs eclesiàstics el primer, el 1905, com a arquebisbe de Finlàndia, fins que, metropolita de Moscou i de Kolomna 1934, el 1937 esdevingué vicari patriarcal, puix que el patriarcat, restaurat el 1917, no tenia titular patriarcat de Moscou El 1943, amb l’autorització del govern, pogué ésser elegit patriarca Intentà millorar les relacions de l’Església russa amb el govern soviètic, actitud que molts titllaren de subjecció al règim comunista Escriví diverses cartes pastorals en aquesta línia Teòleg i pensador, publicà…