Resultats de la cerca

Animalista excellent, la seva primera època testimonia una recerca apassionada de moviment El 1837 hom li impedí d’exposar als salons , però hi reaparegué el 1847 amb el Lleó en repòs , senyal d’una nova direcció en la seva obra la recerca romàntica de moviment fou substituïda per la clàssica d’equilibri Combat del Centaure i el Làpita , 1850 També conreà la pintura

Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una…

Adolescent, ingressà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny El 1833 obtingué la pensió a Roma Fou deixeble d’Antoni Solà i de Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen Acomplí el seu compromís amb la Junta de Comerç barcelonina, que l’havia pensionat, enviant a l’Escola les obres originals corresponents Jasó —guix de dimensions naturals—, Latona i els llauradors —relleu de guix d’1,90 m d’alçada per 1,15 m d’amplada— i Deianita i el centaure Neso —guix de dimensions naturals— El 1845 fou contractat…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al…

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…

Vida i obra Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya per Sade, Nietzsche i Freud Oposava a l’ homo fabe r el profètic homo divinians Collaborà a El Camí  1918, Terramar  1919-20, de Sitges, Monitor  1921-23, L’Amic de les Arts  especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’agost de 1927,…

Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio  Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…