Resultats de la cerca

És citat a la literatura xinesa com a exemple de mal governant

Quan tenia un any d’edat, els seus pares foren enviats a un camp de reeducació per les seves activitats dissidents El 1978 començà a estudiar cinema i s’uní a un grup d’artistes d’avantguarda que es feren notar per l’esperit contestatari Residí a Nova York del 1981 al 1993, on es formà i inicià una carrera artística influïda pel surrealisme i el conceptualisme Aquest any tornà a la Xina i quatre anys més tard fundà China Art Archives & Warehouse a Pequín, un centre d’art d’avantguarda El 1999, amb l’establiment d’un estudi propi, s’inicià en el disseny d’interiors i l’any 2003 establí l’…

D’una família de petits terratinents, fou president imperial de Corea 1885-94 i jutge de Zhili actual Hebei, amb funcions militars Unit als reformistes 1898, organitzà les primeres tropes regulars però, traint els reformistes i l’emperador Guangxu, assegurà el cop d’estat reaccionari fomentat per l’emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret Intelligent, enèrgic i sense gaires escrúpols, s’apropià les idees dels liberals i les aplicà, sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors Creà un tribunal de control administratiu i constitucional per a preparar la constitució…

A vint-i-cinc anys deixà el seu poble i es dedicà a vagabundejar per tota la Xina El 742, per recomanació de Wu Yu, fou cridat a la cort com a poeta cortesà, i hi romangué tres anys Tornà, però, a la seva vida vagarívola, i el 757 entrà al servei de príncep Lin posteriorment fou bandejat de la cort Una llegenda diu que morí ofegat en intentar d’abraçar la lluna reflectida en un riu La seva poesia, de to hedonista, no se sotmet a les regles mètriques, i canta amb gran llibertat el vi, l’amistat i la fugida del temps Es conserven també alguns escrits en prosa i diverses cartes

Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos…

Fill de camperols molt pobres, aconseguí, però, d’estudiar, i el 1921 començà a escriure poesia en vers lliure que ràpidament assolí molta popularitat Fou l’únic escriptor que féu tota la Llarga Marxa Acusat de “dretà” 1957, fou expulsat del partit juntament amb Ding Ling, Ai Qin i altres Fou rehabilitat pòstumament 1979

Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'

Jesuïta 1919, fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière 1938 i al Pontificio Istituto Biblico de Roma 1943 Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i collaborà en la coneguda Bible de Jérusalem Entre moltes altres obres, publicà Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron 1951, Theologia biblica Novi Testamenti 1957, La storia della salvezza nella lettera ai Romai 1967

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777

Farmacèutic i advocat Membre fundador i director de l’Agrupació Artística de Manacor, fou un estudiós destacat de la història del teatre a Manacor Com a autor teatral, va escriure, entre altres obres, la sarsuela Amor de muñecos 1931 —amb música de Bartomeu Gayà i escrita conjuntament amb Sebastià Rubí—, comèdies com Un arracés del camí 1935, Fang 1947, Ai, mon pare 1952 i La Santa Humildad 1962, o sainets com En banyeta verda 1935, entre d’altres