Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Enric Ainaud i Sànchez
Música
Violinista.
Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–
,
Joaquim Malats i Miarons
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Deixeble de Joan BPujol a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1886 i amplià els seus estudis al conservatori de música de París Guanyà el primer premi de piano del conservatori i el premi Diémer l’any 1903 Actuà a tot Europa, amb un èxit extraordinari, el 1905 i emprengué una tournée pels EUA Estrenà una gran part d' Iberia d’Albéniz Escriví Impresiones de España, suite per a gran orquestra, un trio per a piano, violí i violoncel, i diferents obres per a piano masurques, danses, serenates, Babillage i Vals Caprice
Enrique Fernández Arbós
© Fototeca.cat
Música
Violinista i director d’orquestra castellà.
Estudià a Madrid amb JMonasterio i a Brusselles amb Gevaert i HVieuxtemps JJoachim el presentà com a concertista a Berlín 1886 Amic d’Albéniz, li orquestrà peces de la Suite Ibèria , i actuà a Barcelona amb el Quintet Albéniz 1894 Professor del Royal College de Londres 1894-1916, on fundà The Concert Club 1905, i director titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1903-36 Actuà per Europa i Amèrica El 1935 dirigí, invitat, l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona Escriví algunes peces musicals i unes Memorias 1863-1903 1963
Romà Jori i Llobet
Pintura
Periodisme
Periodista i pintor.
De jove dirigí el periòdic liberal “La Lucha” de Girona El 1907 fou nomenat redactor en cap de “La Publicidad” Passà a “El Liberal” de Barcelona, i tornà a “La Publicidad” 1916 com a director, diari al qual donà un gran impuls Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats, cròniques que reuní a Voces de guerra 1916 Fou un dels mentors de la revista “Ibèria”, crític d’art i director de “Vell i Nou” i secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Publicà la monografia Josep Clarà i fou condecorat pel mariscal Joffre
Manuel de Lope
Literatura
Escriptor i traductor castellà.
Estudià a Madrid i, a vint anys, es traslladà a París, on visqué fins al 1993, amb estades llargues a Ginebra i Londres Se'l considera un dels grans novellistes de la seva generació i destaquen, de la seva narrativa, Octubre en el menú 1991, Madrid Continental 1991, Shakespeare al anochecer 1992, Bella en las tinieblas 1997 i Las perlas peregrinas 1998 Al llibre de viatges Iberia La puerta iluminada 2003, l’autor es passeja per Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Llevant, Múrcia i Andalusia, i sorprèn per la novetat i la qualitat de la seva mirada
Romà Jori i Llobet
Literatura catalana
Traductor i periodista.
Dirigí el diari gironí “La Lucha” 1903-05 A partir del 1907 fou redactor de “La Publicidad” posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí “Vell i Nou” i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , “La Avanzada”, “El Liberal”, “Iberia” i “Revista de l’Escola de Decoració” Exercí també com a crític d’art Publicà Visionarios Opúsculo con pretensiones quijotescas 1906, Voces de guerra 1916 —selecció de cròniques de caràcter antigermànic—, i la monografia Josep Clarà 1920 Traduí Lady…
Llorenç Cabrol Nadal
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Participà en la Carrera de Neòfits organitzada per la Unió Velocipèdica Espanyola 1912 El 1913 entrà com a instructor de la secció ciclista de la Creu Roja i dels Boys Scouts El 1917 participà en el Gran Premi Klein de ciclisme i fundà l’Agrupació Ciclista Montjuïc, després d’acordar l’agrupament dels grups ciclistes Hispania, Minerva, Victoria, Comercio i Iberia Fou el president de l’Agrupació durant dos períodes El 1920 organitzà les diferents curses classificatòries per als Jocs Olímpics d’Anvers Iniciada la Guerra Civil, collaborà al Trofeu Pedal Antifeixista L’any 1956 obrí el taller de…
Antoni Puyol i Lebón
Esport general
Dirigent esportiu.
A divuit anys 1949 s’incorporà al Club Atlètic Ibèria fou membre de la junta directiva d’aquesta associació durant 32 anys i president del 1966 al 1981 Aquest any passà a ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Antoni Guasch, al qual succeí l’any 1989 Donà un fort impuls a aquesta organització i a la selecció catalana de futbol, per a la qual buscà rivals i partits internacionals Creà la Primera Divisió Catalana i la Copa Generalitat des del 1993, Copa Catalunya, i el 1992 fou nomenat membre de la Federació Espanyola L’any 2001 acabà el mandat…
Artur Ballester i Marco
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i cartellista.
Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria”…
Alessio Boileau i Bernasconi
Música
Editor musical italià instal·lat a Barcelona.
S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música per a altres…