Resultats de la cerca

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937 Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’…

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona Jaume II l’envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l’alliberament de 44 catalans captius del soldà El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l’arquebisbat de Sevilla Per això hagué de defensar els seus drets davant l’intrús Juan de Palmela Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis Mantingué unida fins a la seva mort i relativament…

Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…

Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó…

Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya , on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió opinió per la qual sovint fou considerat heretge Es destacà…

Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…

Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu nebot Guillem de Saguàrdia, que,…

Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots interpretatius i…