Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Heikki Siren
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Graduat per la Universitat Politècnica de Hèlsinki 1946, el 1949 fundà amb la seva esposa, Kaija Tuominen Siren Kotka, 23 d’octubre de 1920 – Hèlsinki, 15 de gener de 2001 un estudi d’arquitectura des del qual dissenyaren nombroses construccions, amb predomini dels habitatges a base de mòduls prefabricats Entre les seves obres cal remarcar el Teatre Nacional, a Hèlsinki 1954, la capella i el restaurant de la Universitat Tècnica d’Otaniemi 1957, la capella i el crematori d’Espoo 1961, l’escola primària de Tapiola i la d’Hamina 1961, així com el centre social municipal de Hèlsinki 1965, obra de…
Loïs Alibèrt
Lingüística i sociolingüística
Filòleg occità.
Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida…
Jordi Canudas
Art
Artista.
Inicià el seu treball al final de la dècada dels vuitanta en l’àmbit de l’escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra Utilitza indistintament diferents llenguatges, com l’escultura, l’objecte, la fotografia, i construeix un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior La contenció narrativa i la depuració formal, un procés de reduccionisme envers l’essencial, esdevenen el vehicle per a elaborar una proposta plàstica com a alternativa de comunicació, en…
Joan Josep Amengual i Reus
Literatura catalana
Poeta, periodista i estudiós de la llengua.
Vida i obra Exercí d’advocat a Binissalem Durant el trienni constitucional, dirigí i redactà a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, i, finalment, “Es Deixondidor” 1822 Al “Setmanari” publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió, tot i que posteriorment fou amnistiat En aquesta nova etapa es decantà per l’estudi de la llengua i la història local i per la poesia Escriví una…
Eudald Duran i Reynals
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix plenament en l’…
,
Vicent Joaquim Noguera i Climent
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Marquès de Càceres i baró d’Antella Fill del jurista illustrat Vicent Antoni Noguera i Ramon Fou advocat de l’audiència de València 1781, alcalde del crim 1787 i oïdor de la chancillería de Valladolid Governador de la sala del crim de l’audiència de València 1800-02, durant la guerra del Francès fou vocal de la Junta Suprema de Govern del Regne de València 1808 i comissionat per a l’organització d’allistament de tropes El 1810 fou elegit representant a les corts de Cadis, de les quals fou president a la primavera de 1811 Havent tornat a l’audiència de València, procedí a la depuració…
Francesc Espriu i Puigdollers
Escultura
Pintura
Història
Polític, pintor i escultor.
Format a Llotja Barcelona, milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller 1939-1940, on coincidí amb altres intellectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat Després del seu…
Cristià Cortès i Lladó
Medicina
Metge.
El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament…
Joaquim Horta i Boadella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tipògraf i impressor.
Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a patrocinar el setmanari…
Francisco Zea y Bermúdez
Història
Política
Diplomàtic i polític andalús.
Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les institucions tot…