Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Andrej Andrejevič Gromyko
Política
Diplomàtic soviètic.
Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem
Jaume Pi i Figueras
Metge cirurgià.
Deixeble de MCorachan i professor adjunt a la Universitat Autònoma, fou director de l’Institut Corachan 1946 i cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1950 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1967, és autor de nombrosos treballs, entre els quals els dedicats a les apendicitis agudes 1944, al tractament del càncer de còlon 1949, al tractament preoperatori i postoperatori, al càncer de recte, i a les lesions biliars Dirigí l’obra Práctica quirúrgica , en diversos volums
Jaume Raventós i Pijoan
Metge.
Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Lorenzo Abad Casal
Arqueologia
Arqueòleg andalús.
Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala
Amadou-Mahtar M’Bow
Educació
Política
Pedagog i polític senegalès.
Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la Gran Bretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia
Victor Puiseux
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic francès.
Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa
Heinz Lau
Música
Compositor alemany.
Estudià amb P Hindemith del 1954 al 1957 L’any 1963 se’l nomenà professor adjunt d’improvisació i harmonia a la Pädagogische Hochschule a Berlín i el 1971 n’esdevingué professor titular Fou editor de programes de pedagogia musical a la Radio Free Berlin el 1973 Aquell mateix any, es feu membre de l’Acadèmia Amriswil a Suïssa Realitzà aportacions importants al moviment musical juvenil alemany a partir del 1950 Fou molt conegut pel seu treball en el camp de l’educació musical i, sobretot, a través del seu mètode d’improvisació
Gutierre de Cetina
Literatura
Poeta renaixentista.
Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga
Michel Debré
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Participà en la Resistència El 1942 es convertí en adjunt delegat del general De Gaulle Senador 1948-58 i diputat gaullista fins a la seva mort a l’assemblea nacional des del 1963 i al parlament europeu des del 1979, formulà la idea de l’Europa de les pàtries En 1959-62 fou cap de govern Ocupà també els ministeris de justícia 1958-59, de finances 1966-68, d’afers estrangers 1968-69 i de defensa 1969-73 Enfrontat a J Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials
Alexander Frederic Douglas-Home
Història
Política
Polític anglès.
Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia