Resultats de la cerca

Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de…

Estudià dret a València Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director l'any 1949 Amb motiu del seu discurs Valencia, la gran olvidada en ocasió de la proclamació de la fallera major l'any 1958 fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Com a escriptor, fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l'interès per la història i la…

Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “…

Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d’Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França Retornà el 1932 i s’establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets Passà posteriorment a Barcelona i fou un dels impulsors de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1936 ocupà càrrecs directius del nou partit i del seu òrgan, el diari Treball Actiu collaborador, durant el seu exili a França i Cuba a partir del 1939, de la premsa catalana d’Amèrica i Europa, el 1961 fou el primer…

Fill d’un militar valencià i de mare catalana, cresqué en un ambient d’exaltació patriòtica Ingressà al cos de policia poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, que el sorprengué a Barcelona, on féu d’informador dels franquistes Detingut el 1938 i torturat en una txeca, fou acusat de pertànyer a la cinquena columna i condemnat a mort, pena que li fou commutada per 15 anys de presó Després de fugar-se passà a la zona franquista, i el 1941 comandà la Brigada Político-Social a Barcelona, des de la qual protagonitzà la persecució i la repressió de l’antifranquisme amb una brutalitat…

Es graduà com a enginyer a l’Institut Politècnic de Kujbyšev, als Urals En la dècada dels anys setanta s’afilià al PCUS i entrà a la secció d’indústria pesant del comitè central, on romangué fins el 1982 Des del 1985 dirigí el ministeri de la indústria del gas, que transformà el 1989 en el consorci Gasprom, monopoli de gas soviètic El desembre del 1992 fou escollit primer ministre de Rússia En les eleccions legislatives del desembre del 1995, el bloc progovernamental Casa Nostra-Rússia, liderat per Černomyrdin, aconseguí el 12% dels vots i 54 escons a la Duma Arran de la victòria de Boris…

D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849 Refugiat al…

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador…

Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou empresonat el…