Resultats de la cerca

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, "Patria, Justicia y Pan” Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme 1991, El règim franquista Feixisme, modernització i consens 1992, Productores disciplinados y minorías subversivas Clase obrera y conflictividad laboral en la España…

Diplomat per IESE, el 1949  fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de  Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya UIC, ha…

Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra 1978-96 i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània 1981 Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades , de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla 1994, i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona 1999 Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa tradicional de…

Fill de Marcellí Perelló i Domingo , el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-06 És també vicepresident…

Davanter que s’inicià al Club Patí Vic, on també practicà l’hoquei sobre patins Posteriorment jugà al CHL Igualada, al CHPL Valladolid 2004-05 i, des de la temporada 2005-06, al Rubí Cent Patins En el seu palmarès figuren tres Copes del Rei, una amb el Valladolid 2005 i dues amb el Rubí 2006, 2009, i una Copa Confederació 2009 amb l’equip vallesà Fou internacional amb la selecció espanyola i la catalana

Coneguda com Nona , es formà a les categories inferiors del Futbol Sala Rubí La temporada 2007-08 fitxà pel FSF Castelldefels i poc després jugà a l’AE Penya Esplugues Posteriorment retornà al FS Rubí, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 2010-11 Amb la selecció catalana disputà diversos Campionats d’Espanya i guanyà el primer Campionat del Món de l’AMF 2008, disputat a Reus, en què marcà dos gols en la final

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del…