Resultats de la cerca

Bé que la seva historicitat és ben documentada, les dades biogràfiques provenen de fonts fragmentades i de documents alguns segles posteriors a la data dels esdeveniments, i la història es barreja sovint amb la llegenda Originari del clan dels Shākya, família principesca establerta al Nepal, nasqué el 560 aC, segons els càlculs occidentals el 623 aC segons la tradició de Ceilan Era fill de Shuddhodana, rajà o príncep del seu clan Al seu naixement adornat d’històries llegendàries l’infant presentà senyals que seria un gran mestre i que seguiria els signes que li serien donats El pare procurà…

És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc

Deixeble de Pieter Aertsen, fou conegut entre el 1561 i el 1571, aproximadament Es caracteritza per una temàtica de mercats, de fires i de natures mortes, tractada amb valentia en la pinzellada, vivacitat cromàtica i jovialitat, que el fan precursor de Frans Snyders Són obres seves Cuina Amsterdam, 1566, Kermesse Leningrad i Mercat del peix Estocolm, 1570

Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament

Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota

Segons la llegenda, era nebot de Tarquini, l’últim rei de Roma, i amic de Collatí, la muller del qual, Lucrècia, fou violada per Tarquini, i se suïcidà Brut alçà el poble en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…

Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a mort i executat…