Resultats de la cerca

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc anà esdevenint una figura en…

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, marxà a França, on, a Le Havre, s’introduí com a polissó en un vaixell que anava als Estats Units Després d’un periple a través d’aquest país i Pèrsia, l’Índia, Austràlia, Sud-àfrica i Guadalcanal Tornà als Estats Units, on fou instructor militar a Texas Formà part del “batalló de la mort” de paracaigudistes, on hi havia molts estrangers Intervingué en el desembarcament de tropes a l’Àfrica, a Alger escapà d’un camp de concentració d’Austria i participà en la batalla de Murano Pel seu coneixement de llengües, el nomenaren governador i cap militar d’…

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…

Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano— 1982-84 i…

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Professà al convent de Girona el 1793 Passà al collegi de missions de San Fernando de Mèxic i, el 1803, fou destinat a la missió de San José, a l’Alta Califòrnia El 1817 acompanyà el capità Luis Arguello en una expedició pels rius Sacramento i San Joaquín, per tal de fundar noves missions deixà escrit un diari de l’expedició Fou comissari prefecte de la missió de San Fernando de Califòrnia 1838-46 Excellí pels seus coneixements musicals, i entre les seves composicions hi ha una Misa de Cataluña

Installat des de jove a l’Argentina, residí a Mendoza i San Juan Ocupà alts càrrecs en una companyia d’importació Collaborà a la premsa, especialment amb treballs de crítica d’art tingué contacte amb el pintor Ramon Subirats El 1933 s’installà definitivament a Xile Juntament amb el seu germà Salvador Domènech i amb Manuel Garriga i Parès, creà una indústria vitivinícola, la Sociedad Vinícola Domènech y Cía Ltda Estigué vinculat a una penya d’artistes xilens i catalans, entre els quals cal esmentar el compositor i pianista Eduard Estradé Fou president del Centre Català de Valparaíso 1937-38,…

Llicenciat 1950 i doctorat 1971 per la Universitat de Barcelona, el 1960 s’establí als Estats Units d’Amèrica, on s’especialitzà en radiologia i radioteràpia, fonamentalment a la Universitat de Texas, on també impartí classes i fou catedràtic 1982-96 Considerat un dels pioners del desenvolupament i l’execució de la teràpia de radiació moderna, tractà especialment el càncer ginecològic i fou assessor de la seva especialitat en nombrosos hospitals dels EUA Organitzà el Departament de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital General d’Astúries 1969-71 Publicà, entre altres obres, Tumors of the Skin…

Es traslladà a l’Equador 1957, on residia el seu germà Francesc Establert a Quito, dirigí diverses empreses del ram tèxtil i introduí nous productes en el mercat peruà El 1981, li concediren la creu de cavaller de l’orde d’Isabel la Catòlica Membre del Centre Espanyol de Quito, fou també un dels membres fundadors del Casal Català de Quito

Estudià al Collegi dels escolapis de Santa Anna a Mataró El 1820 obtingué el títol de pilot Es dedicà a la nevegació de cabotatge per les costes del nord de la península Ibèrica El 1827 es féu construir el vaixell “Payo Argentino”, i es dedicà a l’activitat corsària Establert a Buenos Aires, es casà amb Mariquita Blanco 1827, parenta del dictador Juan Manuel de Rosas El 1830, passà a Gualeguay Entre Ríos, on es dedicà a la indústria de material de construcció i a la ramaderia Amic del general Justo José de Urquiza, actuà políticament en nom seu contra Rosas 1852 Fou vicecònsol d’Espanya a…