Resultats de la cerca

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista Després d’una primera etapa en castellà, conreà en català poesia costumista de llenguatge dialectal Collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines La Dulzaina , Museo balear , La Roqueta i Revista Balear , entre d'altres Aconseguí una veritable popularitat amb poemes com “El carboner” i “Ses matances”, amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia  Un dia de matances La seva producció fou recollida a  Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la Salut Ha…

El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la Gaceta  1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista però…

El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, del qual en fou apoderat Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà Era cosí de l'escriptor Manuel Bretón de los Herreros i pare de la també escriptora Manuela de los Herreros i Sorà

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina dels primers decennis del segle XX Abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment del segle XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer…

A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’ Antoni Maria de Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor de Sagrada Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat dels anys 1919 al 1921, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana  i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a Itàlia…

Vida i obra Fou armat cavaller el 1602 i nomenat veguer de Tortosa el 1609 Autor de diversos poemes liminars i també de poemes presentats a certàmens poètics i festes religioses de Barcelona i de València El 1603, força anys després d’haver-lo escrit, publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta , acompanyat de la traducció d’ El amor enamorado de l’italià Antonio Minturno Tot i que anuncià la publicació de les obres Las lágrimas de san Pedro i Rimas espirituales y morales , sembla que s’han de considerar perdudes Bibliografia Querol Coll, Enric Estudis sobre cultura literària a…

Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París Fou pres per la inquisició, quan estava a Roma, i des de llavors restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats, pel clima de repressió intellectual, de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87 i, posteriorment, a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona Fou investigador a la Universitat d’Oxford i ha realitzat estades a la Universitat d’Innsbruck Àustria i al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Alemanya La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge Professor de…

Vida i obra Fou redactor en cap d' El Cuento del Dumenche 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a Pensat i Fet , Teatro Valencià 1925, La Matraca 1916, etc Fou un dels fundadors de Nostra Novella 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal citar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de la “Bolseria” 1962, La…