Resultats de la cerca

Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou procurador de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de la Reial Audiència de Catalunya i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1787 de Barcelona, institució on presentà la seva obra  Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana , que inclou un  Catálogo de las obras que se han escrito desde el…

Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana Collaborà als diaris L’Acció  i El Dia Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964 els llibres de poemes La riuada 1966,  A dos corrents  1976, Enfilall de sonets  1988,  Reflexos vitals 1990, Escala de febrers  1996 i Doble llum pel meu balcó   El paraigua arraconat i altres contes  1992, publicada conjuntament amb Mercè Valero i els de prosa poètica A dos…

Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…

De família de cavallers, pogué lliurar-se intensament als estudis i feu un llarg viatge a Grècia per perfeccionar-se en la carrera jurídica però aviat freqüentà la companyia d’Horaci, de Tibul i de Properci i, agilíssim observador i artista, esdevingué poeta mundà a la moda freqüentà la cort d’August El 8 dC fou relegat per ordre de l’emperador a Tomis actual Constanţa, Romania, entre els getes la llengua dels quals aprengué, fins a escriure-hi un panegíric en honor d’August, a la costa occidental de la mar Negra, on es mantingué durant deu anys en contacte amb Roma i implorà, endebades, l’…

Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre  de  Les Metamorfosis del poeta Ovidi1494 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel

Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica assistencial de la…

Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952 i exercí el seu ministeri fins al 2024 Fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris…

Els seus primers treballs foren documentals sobre la vida de la classe treballadora, i el 1980 debutà amb Szabadgyalog ‘L’intrús’ Panelkopesolat ‘Gent prefabricada’, 1981 fou la primera pellícula en què treballà amb actors professionals en els papers principals Macbeth 1982 suposà un canvi radical d’estil, ja que es dividia només en dos actes, un de cinc minuts abans dels crèdits i un segon de cinquanta-set minuts de durada Aquest film marcà les bases estètiques de la seva filmografia posterior, caracteritzada per primers plans de gran impacte, plans mitjans abstractes i plans generals molt…