Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Josep Güell i Renté
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un emigrant català El 1835 anà a Barcelona, on es doctorà en lleis 1838 El 1848 es casà, malgrat una gran oposició de la família reial, amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís, que fou privada dels seus títols i drets al tron Desterrat a França, conspirà a favor d’Espartero i O'Donnell El 1854 secundà la revolta de Valladolid, d’on més tard fou diputat a corts El 1856 emigrà a França amb Castelar i Prim i intervingué en els esdeveniments polítics de després de la revolució del 1868 Després de la pau de Zanjón 1878 fou elegit senador per la Universitat de l’…
Simone Martini
Pintura
Pintor italià, principal representant de l’escola senesa del tres-cents.
El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès…
Giotto di Bondone
Pintura
Pintor florentí.
Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de Crist, fetes…
Rubem Fonseca
Literatura
Escriptor brasiler.
Advocat, ingressà al cos de policia i els anys 1952-58 treballà en una comissaria de Rio de Janeiro El 1963 debutà amb el recull de narracions Os prisioneiros Autor d’una trentena de títols de gènere negre, entre novelles i narracions, la violència i l’erotisme extremament gràfics del seu llenguatge i les seves imatges el situaren al centre de controvèrsies, que arribaren fins a la prohibició d’alguns dels seus llibres Entre les seves obres més difoses, dins i fora del seu país, hi ha les narracions Lúcia McCartney 1969, Feliz Ano Novo 1975, O cobrador 1979 i Carne Crua 2018, i les novelles…
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’Ignasi Graells i Ferrer Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae Dels seus treballs cal esmentar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España 1846, Descripción de un lepidóptero nuevo 1852, Catálogo de los peces de las costas de Cataluña 1869, Zoografía de los animales vertebrados 1877…
Miquel d’Esplugues
Literatura
Nom religiós de l’escriptor Pere Campreciós i Bosch.
Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Lector de filosofia 1892 i teologia 1898 i ordenat de sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana i fou nomenat provincial 1905-15 i 1918-21 Exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista El 1907 fundà la que seria la revista Estudis Franciscans , que dirigí, i el 1925 Criterion , primera revista catalana de filosofia Home de confiança de…
Josep Maria Pagès i Vicens
Música
Compositor.
Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca 1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…
,
Tom Krause
Música
Baríton finlandès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…
Henry John Temple
© Fototeca.cat
Història
Polític britànic.
Vescomte de Palmerston Diputat tory 1807, fou secretari de guerra 1809-41 i 1846-51 i primer ministre 1855-58 i 1859-65 En produir-se la revolució belga del 1830, féu fracassar les ambicions franceses Prestà suport a la quàdruple aliança entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal 1834 per limitar la llibertat d’acció francesa i fer triomfar Isabell II d’Espanya i Maria II de Portugal Oposant les potències entre elles perjudicà Rússia, que perdé la llibertat de pas a l’estret dels Dardanels, i França, que perdé el seu protectorat egipci 1841 A l’Extrem Orient provocà la guerra de l’opi…
Marguerite Duras
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’amante…