Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba
Història
Militar
Militar i polític.
Tercer duc de Sessa i de Baena, comte de Cabra, era net, per part de mare, del Gran Capità Fou governador de Milà 1558-60 i 1562-63 afavorí els milanesos, en obtenir de Felip II de Castella que, de moment, no hi fos implantada la inquisició Fou amic de Joan d’Àustria lluità amb ell contra els moriscs de Granada i a Lepant 1571
Esteve I de Polònia
Història
Rei de Polònia (1575-86) i príncep de Transsilvània (1571-75).
Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma
Iuliu Maniu
Història
Política
Polític romanès.
Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua
Antonio Salandra
Història
Polític italià.
Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928
Eduard VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i d’Irlanda (1547-53), fill d’Enric VIII i de Joana Seymour.
Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica
Miló
Història
Primer comte franc de Narbona el nom del qual ha estat conservat.
El 782 feia executar un jutjament dels comissaris de Carlemany a favor de Daniel, arquebisbe de Narbona, en contra de les pròpies pretensions sobre els béns de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor, Sant Pau i Sant Esteve de Narbona Afavorí la fundació de l’abadia de Sant Joan i Sant Llorenç de Caunes, al Narbonès Hom té constància que el 791 havia estat succeït per un comte Magnari
Étienne Tempier
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme
Constantí IX
Història
Emperador bizantí (1042-55) per matrimoni amb l’emperadriu Zoe, vídua de Romà III Argir.
Annexà Armènia 1045, i hagué de sufocar diversos alçaments, provocats per la seva política antimilitarista Però a Occident els normands atacaren les possessions bizantines de la Itàlia meridional Governà envoltat d’intellectuals, afavorí les arts i les ciències i reorganitzà l’escola de Constantinoble, on erigí una facultat de filosofia i una de dret Durant el seu regnat es consumà el cisma entre les Esglésies de Constantinoble i de Roma 1054
Aleksej Nikolajevič Kosygin
Història
Política
Polític soviètic.
Militant comunista des del 1927, fou enginyer tèxtil i ascendí ràpidament en el partit Dirigí el Gosplan 1959 Vice-primer ministre i membre del Comitè Central del PCUS 1960, el 1964 substituí Nikita Khruščov com a cap de govern, càrrec en què romangué fins el 1980 succeït per Nikolaj Tikhonov, bé que des del 1970 fou eclipsat progressivament per Leonid Brežnev Afavorí la distensió diplomàtica amb els EUA
Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina