Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Joan Rico i Vidal
Història
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau…
John Brown
Història
Líder abolicionista nord-americà.
Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi…
Robert I de la Pulla
Història
Comte (1057-59) i duc de la Pulla, Calàbria i Sicília (1059-85).
Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080…
Honorat de Pallejà i Riera
Història
Política
Polític.
Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels…
Beremund III de Lleó
Història
Rei de Lleó (1028-1037).
Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella 1029 s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó 1034 Tanmateix, Beremund III recuperà la capital 1035, i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques entre el Cea i…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…
Bernardo Mozo de Rosales
Història
Política
Polític.
Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’…
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Història
Militar
Militar castellà.
Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions radiofòniques…
Bernat Ató IV de Besiers
Història
Vescomte de Besiers (1101-1129).
Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina