Resultats de la cerca

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915

Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…

El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe , i fins a la seva mort n'escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes foren Terres maleïdes 1911, adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquit de tenda 1923, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927, Rialles del voler 1928, localitzada durant les Germanies, Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum , etc Destacà també com a autor de llibrets de falla més de 60 i de miracles de Sant Vicent

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936 collaborà a “El Pueblo”, i publicà Blasco Ibáñez i València 1929 i Siembra republicana 1930 Exiliat a Portvendres Rosselló, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi Posteriorment i fins la seva mort, fou ministre del…

Integrant d’una família molt vinculada a l’atletisme a través del seu pare, Miquel Vélez Blasco, entrenador al CAR de Sant Cugat i director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i del seu germà Miquel S’inicià al Futbol Club Barcelona, i a dotze anys passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Guanyà la medalla de bronze en el Mundial juvenil 2005 En categoria absoluta, guanyà tres Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2009, 2010, 2011 i en pista coberta 2005, 2008, 2009 També assolí dos títols de campió d’Espanya, un a l’aire lliure 2010 i un en pista coberta 2009, i…

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…

Enviat a pacificar el Perú 1540, en fou reconegut governador per Lima i Quito, i el 1542 vencé Diego de Almagro el Mozo a Chupas i el féu decapitar Revisà els privilegis dels encomenderos i maldà per aplicar les noves lleis d’Índies del 1542, cosa que l’enfrontà amb aquells i fou causa de la revolta de Gonzalo Pizarro El nou virrei, Blasco Núñez de Vela, el féu empresonar, però s’escapà a Panamà 1544 i després a Castella, on fou empresonat, a causa de les acusacions d’haver-se enriquit fraudulentament fetes per Pizarro i Almagro Rehabilitat al cap de tres anys, fou president del…

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria”…

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles de…

Realitzà els estudis de belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i fou posteriorment professor a l’Institut Nacional Blasco Ibáñez València i a l’Escola de Treball València Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses manifestacions artístiques i culturals republicanes amb cartells, dibuixos, exposicions, murals, etc Entre el 1940 i el 1946 realitzà a València moltes obres d’imatgeria religiosa Després se n'anà a Mèxic 1946 i a Los Angeles 1960, i l’any 1963 tornà a València La major part de la seva obra és de l’època en què visqué a Mèxic i Los Angeles,…