Resultats de la cerca

Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull

Format a l’Escolania de Montserrat, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Havent exercit el càrrec de mestre de capella del monestir, passà a ocupar la funció dal convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle JB Rocaverd era hàbil en diversos instruments entre els quals el violó i, com molts organistes de l’època, també era un virtuós de l’arpa A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven algunes obres manuscrites d’aquest compositor

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n

Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu

Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Durant la Revolució Francesa es retirà a Codalet Conflent i després es refugià a Sant Cugat del Vallès A Cuixà traduí al català les tragèdies de Racine Esther publicada el 1792 a Tuïr per Guillem Agel, que organitzava un cicle de representacions a benefici de la construcció de l’església i Athalie 1774, publicada el 1912 i el Polyeucte de Corneille Hom li atribueix també Sant Joan en lo desert i Baptisme de Sant Joan

Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica Ajudà eficaçment BJFeijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal , 1732 Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits