Resultats de la cerca

Fill de Robert I, lluità en la croada de Tunis 1270, en la repressió de la rebellió contra Blanca de Navarra 1275 i en les campanyes d’Itàlia 1282 al costat del seu oncle el rei Carles I de Nàpols Governà el regne de Nàpols 1285-89 Lluità al costat de França contra els anglesos 1295-96 i contra els flamencs, i morí en la batalla de Kortrijk

Participà en la tercera i quarta croada i fou regent de Constantinoble És autor de diverses cançons en les quals imita la lírica trobadoresca i és, probablement, el personatge Coine que apareix parlant en francès en alguns partiments occitans

Residí a Tarragona i Barcelona Alfons III li encarregà el seu sepulcre, realitzat el 1337, al monestir de framenors de Lleida i el 1340 Pere III el seu per a Poblet Associat amb Jaume Cascalls des del 1347, potser participà en el cor de la seu de Girona 1351

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…

És autor de Le jeu de saint Nicolas ~1200, un dels primers miracles conservats, de la cançó de gesta Chanson de Saïsnes ~1202, d’un congé ~1205, escrit en haver contret la lepra, així com de diverses pastorelles, etc

Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la utilització del…

Estigué al servei de rics burgesos d’Arràs Artois com Gherart Aniel, la desaparició del qual lamentà en una complainte en forma de sirventès Dels vint-i-cinc poemes que se li atribueixen, almenys vint són autèntics i es conserven amb música La major part corresponen al gènere de la chanson courtoise o al de la pastorella Predominen les construccions estròfiques amb versos de longitud desigual Les melodies d’Erart acostumen a ser senzilles i es mantenen en un àmbit d’octava Presenten estructures ben definides, amb la utilització d’algunes cadències suspensives i conclusives…

Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…

Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes relacionats amb el…

Ardiaca de Poitiers ~642, es féu monjo de Saint-Maixent i fou elegit abat 653 Formà part del consell de Clotari III i fou bisbe d’Autun 660 Implicat en la política del país, s’enemistà amb Ebroin, pretendent del bisbat, els partidaris del qual el decapitaren És venerat com a màrtir A Catalunya tingué culte molt aviat, com ho prova l’antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet 939 Castellterçol La seva festa se celebra el 2 d’octubre