Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany d’origen i de cognom flamencs (el seu avi era de Malines).
El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà…
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany.
Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…
Hubert Ries
Música
Violinista i compositor alemany, germà de Ferdinand Ries, el deixeble i col·laborador de L. van Beethoven.
Hubert Ries estudià violí amb el seu pare que també impartí classes a Beethoven i més tard amb L Spohr, a Kassel El seu professor de composició fou Moritz Hauptmann Des del 1825 fou membre de l’orquestra de la cort a Berlín, i a partir del 1836, concertino a l’orquestra de la Societat Filharmònica Entre el 1851 i el 1872 fou professor a la Theater-Instrumentalschule Compongué dos concerts per a violí, diversos quartets de corda i nombroses peces pedagògiques per a violí El seu mètode per a l’estudi d’aquest instrument gaudí d’una important difusió
Piero Gamba
Música
Director d’orquestra italià.
Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà …
Arthur Schnabel
Educació
Música
Pianista, pedagog i compositor austríac.
Debutà de molt jove i amb el temps esdevingué un dels intèrprets de Beethoven i de Schubert de més reputació Professor a la Berlín Hochschule 1925-33 i a Suïssa, fou el primer a enregistrar totes les sonates de Beethoven Compongué, entre d’altres, tres simfonies i quartets de corda d’estil atonal
Carl Czerny
Música
Compositor, pianista i pedagog austríac.
Vida El seu pare l’introduí en els rudiments de la música, i fou deixeble de L van Beethoven, JN Hummel i M Clementi Czerny debutà el 1800, a l’edat de nou anys Coneixia de memòria la música del seu mestre Beethoven i la interpretava regularment en els seus concerts Des de la seva joventut fou molt sollicitat com a intèrpret de piano i com a professor No obstant el seu èxit com a pianista, en la segona part de la seva vida preferí retirar-se dels concerts Alguns dels seus alumnes més destacats foren F Liszt, Th Döhler, Th Kullak, A Jaell i el nebot de Beethoven…
Johan Wolfgang Goethe
Música
Escriptor romàntic alemany.
L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de…
John Lill
Música
Pianista anglès.
És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la Royal…
Cecilio de Roda
Música
Teòric i crític musical andalús.
Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para piano de Beethoven…
Ferdinand Ries
Música
Pianista, compositor i director alemany.
Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina