Resultats de la cerca

Vida i obra Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom,  Crònica de Bernat Desclot  Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats —, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i es centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Ha estat proposada la seva identificació amb Bernat Escrivà , membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria…

Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…

Es graduà en medicina a Barcelona És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis 1592

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…

És autor de Cosmographia o De mundi universitate sive Megacosmos et Microcosmos , escrita entre 1143 i 1148

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…

Pertany a la seva època una bona part de la construcció de les naus laterals i del claustre de la catedral tarragonina

L’any 1378 formà societat, a Cervera, amb l’escultor Jordi de Déu per tal de partir-se els guanys dels encàrrecs que rebrien durant cinc anys Possible autor del sepulcre amb imatges de Berenguer de Castelltort de l’església de Santa Maria de Cervera

De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún 1080-85 Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat 1085 El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans Home polític, conquerí Alcalá de Henares Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller La seva obra d’organització…

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…