Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb Eugeni P Cendoya

Obrí un gimnàs a Mataró, on entrenà diversos púgils, com ara Joaquim Martínez o Fred Galiana

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer entrenador del CN…

Membre del Tamburello Madrid, participà en l’exhibició de tamborí del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part del primer combinat de tamborí catalanomadrileny que jugà en el Torneig Internacional de Le Penne Mirabeau Fou jugadora de l’equip de Barcelona que participà en una Copa d’Europa de tamborí en pista coberta Madone, 2005

S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el…

Biografia Per motius laborals la família es traslladà a Mataró, i Martí assistí a les aules de l’Escola Pia de Santa Anna Entrà a l’orde escolapi i inicià el noviciat a Moià el primer d’octubre de 1882 i hi professà el 31 de juliol de 1884 Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó i a San Pedro de Cardeña Burgos Fou destinat a l’ensenyament a Olot 1889-91, on féu llengua castellana i francesa i història universal Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot, fou enviat a Mataró 1891-93 i 1897-1919, on impartí grec i història d’Espanya durant la primera…

Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…

Defensa lateral procedent de l’Alcoià 1948-51 que fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1951-57, equip amb el qual jugà 157 partits Es retirà a l’Hospitalet 1960-61 i, posteriorment, entrenà el CE Júpiter 1962-63 i el Vilanova 1963-64

Ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M de Barcelona, i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí de professor de Sagrada Escriptura a Sarrià entre el 1915 i el 1927, llevat del període 1919-21, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista “Cata-lunya Franciscana” i collaborà en la FundacióBíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’Església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil publicà a Itàlia diversos llibres de propaganda antirepublicana

Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i en tres ocasions hi llegí composicions catalanes Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra