Resultats de la cerca

Professor de les universitats de Catània i Florència, es destacà com a crític textual Per il testo critico della Divina Commedia , 1924 Per il testo critico del Convivio , 1944 etc editor de la Divina Commedia 1924 i historiador de la literatura Dai trovatori al Petrarca 1935 Els seus treballs crítics sobre literatura catalana foren reunits per Giuseppe Sansone a Saggi di letteratura provenzale e catalana 1966

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també…

Obrí la literatura danesa als corrents ideològics i estètics europeus Historiador — Introduction til de fornemste europaeiske Rigers Historie ‘Introducció a la història dels principals regnes europeus’, 1711— i escriptor satíric — Peder Paars 1719-20—, té una sòlida producció dramàtica, influïda per la Commedia dell’Arte, Molière i els clàssics Den Vaegelsindede ‘El vacillant’, Jean de France, Jeppe paa Bjerget, Mester Gert Westphaler 1920

Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena 1586-87, revisà el Graduale Romanum 1591 La seva polifonia religiosa motets, misses i himnes s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals canzonette, villotte , madrigals, etc hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Actor de varietats teatrals, creà el personatge de Cantinflas , representació del peladito mexicà, tipus astut, optimista, amb unes necessitats vitals mínimes, satisfetes amb el producte de l’exercici dels oficis més variats, de vegades ingenu, connectat amb alguns personatges de la Commedia dell’Arte i de la picaresca castellana En cinema esdevingué famós amb Ahí está el detalle 1940 Actuà en Los tres mosqueteros 1942, El circo 1942, El bolero de Raquel 1956, Around the World in 80 Days 1957, Pepe 1960 i El padrecito 1963, etc

Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…

Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…

Residí a Europa 1826-29 i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany A les seves primeres obres, Outre-mer a Pilgrimage Beyong the Sea ‘Outre-mer un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834 i Hyperion 1839, alternà el vers i la prosa L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night ‘Veus de la nit’, 1839, que, juntament amb Ballads and Other Poems 1842, mostra la seva filiació romàntica Cal remarcar-ne els poemes Evangelina 1847 i The Song of Hiawatha ‘La cançó de Hiawatha’, 1855…

Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione…